A

La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix. En l'alfabet fonètic internacional representa la vocal oberta anterior no arrodonida /a/. En l'ortografia de nombroses llengües d'escriptura llatina té aquest mateix valor. En català el seu nom és del gènere femení i el seu plural és as.

D: La D és la quarta lletra de l'alfabet català i tercera de les consonants. El seu nom és de
O: La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals. El seu nom és o
E: La E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals. El seu nom és e
U: La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals. El seu nom és u
T: La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants. El seu nom és te
N: La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants. El seu nom és ena, en o ene. Juntament amb la i grega forma el dígraf que és anomenat enye al País Valencià. Probablement prové de la lletra Nûn de l'alfabet semític que
Z: La Z és la vint-i-sisena lletra de l'alfabet català i vint-i-unena de les consonants. El seu nom és zeta, encara que el tradicional és itzeta
W: La W és la vint-i-tresena lletra de l'alfabet català i divuitena de les consonants. El seu nom és ve doble. S'usa en llengües com l'alemany, l'anglès o el polonès i en altres que han pres manlleus d'elles
Y: La Y és la vint-i-cinquena lletra de l'alfabet català, i vintena de les consonants. El seu nom és i grega
Talpa ognevi: Talpa ognevi és una espècie de mamífer eulipotifle de la família dels tàlpids. Viu a la costa oriental del mar Negre, des del nord-est de Turquia fins a Geòrgia. Ocupa diferents tipus d'hàbitat associats a sòls humits de plana. No se sap gaire