Alfabet grec

L'alfabet grec és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC. És el primer alfabet complet, és a dir, un sistema d'escriptura amb caràcters diferents per a cada vocal i cada consonant. Actualment es fa servir per a escriure el grec modern i també per a designar unitats de diversos tipus. És l'avantpassat de l'alfabet llatí i de l'alfabet ciríl·lic, entre d'altres.
Alfabet àrab
L'alfabet àrab, altrament dit alifat, té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad. Això vol dir que les vocals curtes no s'escriuen, sinó que s'han de deduir del context. Aquesta situació es veu alleujada amb el fet que
Stanisław Lem
Stanisław Herman Lem fou un escriptor polonès de ciència-ficció. Traduït a moltes llengües i ha venut milions d'exemplars. La seva obra de més èxit és Solaris
Unitat perifèrica de Fòcida
La unitat perifèrica de Fòcida és una unitat perifèrica de Grècia, a la perifèria de Grècia Central, que correspon a l'antiga prefectura de Fòcida. La seva capital és Amfissa. Per a la història de la regió del mateix nom, vegeu Fòcida
W
La W és la vint-i-tresena lletra de l'alfabet català i divuitena de les consonants. El seu nom és ve doble. S'usa en llengües com l'alemany, l'anglès o el polonès i en altres que han pres manlleus d'elles
K
La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants. En l'alfabet català tan sols és utilitzada en paraules d'origen estranger, sobretot mots anglesos, alemanys i romanitzacions d'altres llengües. Antigament ja els romans la
D
La D és la quarta lletra de l'alfabet català i tercera de les consonants. El seu nom és de
O
La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals. El seu nom és o
E
La E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals. El seu nom és e
N
La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants. El seu nom és ena, en o ene. Juntament amb la i grega forma el dígraf que és anomenat enye al País Valencià. Probablement prové de la lletra Nûn de l'alfabet semític que
Talpa ognevi
Talpa ognevi és una espècie de mamífer eulipotifle de la família dels tàlpids. Viu a la costa oriental del mar Negre, des del nord-est de Turquia fins a Geòrgia. Ocupa diferents tipus d'hàbitat associats a sòls humits de plana. No se sap gaire