Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó, fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196). Més endavant esdevingué comte de Rosselló i de Ribagorça. Fou també comte de Gavaldà, vescomte de Milhau i vescomte de Carlat i comte de Provença. Començà a regnar a l'edat de 5 anys i en regnà 34; morí a l'edat de 39 anys. És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i, en part, a Santa Maria de Vilabertran.
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó, fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336). Començà a regnar
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes fou rei d'Aragó i Pamplona, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1104-1134) i rei consort de Castella (1109-1114). El sobrenom li venia per les nombroses campanyes contra els musulmans que li
Jaume el Just
Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó, fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca
Sanç de Barcelona i d'Aragó
Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223
Frederic II de Sicília
Frederic II de Sicília fou rei de Sicília (1295-1337). Va ser el tercer fill de Pere el Gran i va servir a la Guerra de les Vespres sicilianes en nom del seu pare i germans, Alfons ΙΙΙ i Jaume ΙΙ. Fou conegut també com a Frederic III d'Aragó o
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó, fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094). És considerat tradicionalment com a rei d'Aragó des del 1063, any de la mort del seu pare
Eudes IV de Borgonya
Eudes IV de Borgonya-ducat i Eudes I de Borgonya-comtat, duc de Borgonya (1315-1349) pel seu propi dret i comte de Borgonya i Artois (1330-1347) per dret de la seva esposa
Pere el Gran
Pere el Gran anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí Petrus), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la
Talpa ognevi
Talpa ognevi és una espècie de mamífer eulipotifle de la família dels tàlpids. Viu a la costa oriental del mar Negre, des del nord-est de Turquia fins a Geòrgia. Ocupa diferents tipus d'hàbitat associats a sòls humits de plana. No se sap gaire