Andrònic Paleòleg (gran domèstic)

Andrònic Paleòleg ) fou un alt funcionari de l'Imperi de Nicea, que tenia el càrrec de gran domèstic. Era de la família Paleòleg, però també va fer servir el cognom Comnè, d'alguns avantpassats seus. Fou el pare del futur emperador romà d'Orient Miquel VIII Paleòleg.

Aleix Paleòleg

Aleix Paleòleg fou un funcionari romà d'Orient de la noble família dels Paleòleg, gendre de l'emperador Aleix III Àngel, el qual el va destinar a ser el seu successor després de la seva mort, però va morir abans. Fou un membre actiu en la supressió

Fornacàlia

Fornacàlia era una festivitat de l'antiga religió romana celebrada cada any en honor de Fornax, la deessa dels forners, per demanar que el gra pogués ser cuit adequadament

Nicèfor Paleòleg (1081)

Nicèfor Paleòleg fou un funcionari romà d'Orient, el primer membre conegut de la noble família dels Paleòleg. Portava el títol d'hypertimus i fou un fidel servidor de Nicèfor III Botaniates (1078-1081), que el va recompensar amb el govern de

Lleonci Filòsof

Lleonci Filòsof o Lleonci Sofista fou un destacat atenenc, filòsof i sofista, pare d'Atenais. Va viure al segle v. Fou un prestigiós filòsof i sofista per les seves dues activitats. Segons l'historiador Olimpiòdor de Tebes, entre l'any 415 i el 416

Summà

Summà fou una antiga divinitat de la mitologia romana. Hi ha diverses teories sobre la seva procedència i els seus atributs. Alguns el consideren un deu de l'inframon i altres la màxima autoritat del cel nocturn, el complement de Júpiter, que era el déu

Aternia Tarpeia

Aternia Tarpeia o Ateria Tarpeia, també esmentada com a lex Tarpeia, fou una llei de l'antiga Roma datada el 455 aC que fou aprovada en els comicis centuriats durant el consolat d'Espuri Tarpeu Montà Capitolí i Aule Ateri Fontinal que autoritzava els

Furina

Furina o Furrina fou una antiga deïtat romana que habitava en un bosc sagrada de Roma. El seu culte estava extingit cap al segle i aC i Marc Terenci Varró diu que el seu nom s'havia oblidat. Antigament va tenir una festivitat dedicada i tenia un

Polos d'Acragant

Polos fou un sofista i retòric grec nadiu d'Acragant (Sicília). Fou deixeble probablement de Gòrgies de Leontins i va escriure una obra retòrica que la Suïda esmenta amb el nom de Τέχνη, una genealogia dels grecs i bàrbars que van participar en

Gens Duília

La gens Duília va ser una gens romana d'origen plebeu. El primer membre destacat va ser Marc Duili I, amb el càrrec de tribú de la plebs l'any 471 aC. Al segle iii aC, Gai Duili va ser cònsol i dictador

Talpa ognevi

Talpa ognevi és una espècie de mamífer eulipotifle de la família dels tàlpids. Viu a la costa oriental del mar Negre, des del nord-est de Turquia fins a Geòrgia. Ocupa diferents tipus d'hàbitat associats a sòls humits de plana. No se sap gaire