Antiga Grècia
L'antiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent. Els antics grecs es troben en una civilització tricontinental, que inclou l'Orient Mitjà, Egipte i una petita àrea de l'Europa del Mediterrani oriental. L'antiga Grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental. La cultura grega va tenir una influència poderosa en l'Imperi Romà, que en portaria la seva versió a diverses parts d'Europa. La cultura grega és una de les bases de la cultura occidental, sobre la qual ha influït i continua influint, fins i tot en la llengua, la política, els sistemes educatius, la filosofia, la ciència, l'art i l'arquitectura del món modern, estimulant el Renaixement de l'Europa Occidental i durant els ressorgiments neoclàssics dels segles xviii i xix a Europa i a Amèrica.
- Grècia hel·lenística
- La Grècia hel·lenística és el període hel·lenístic de la història de la Grècia peninsular, i que comença amb la mort d'Alexandre Magne el 323 aC i acaba amb l'annexió de la península i les illes gregues a Roma el 146 aC. Encara que l
- Magna Grècia
- Magna Grècia és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli. Territori colonitzat pels grecs en el segle viii
- Germània (regió)
- Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics. Tàcit diu que el nom de germani el portaven inicialment els tungres i que després el nom es va estendre al conjunt
- Història de l'Imperi Romà
- La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables. L'Imperi Romà va ser una etapa de la civilització romana en l
- Història de Costa d'Ivori
- La història primitiva de Costa d'Ivori és virtualment desconeguda, encara que es creu que va existir aquí una cultura neolítica. França va fer el seu primer contacte amb Costa d'Ivori el 1637, quan van arribar missioners a Assinie, prop de la
- Huns
- Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del segle iv dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia. Són probablement dues branques d'un mateix poble, d'origen turc, els huns blancs, que cap a la fi del s
- Regne Romà
- El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació. D'acord amb la llegenda romana, la ciutat es va fundar el 753 aC per Ròmul i Rem. El regne va acabar amb l
- Burgundis
- Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània. Després es va instal·lar a la Gàl·lia, entre els
- Deir al-Zor
- Dayr al-Zawr o Deir ez-Zor és una ciutat de Síria, a la riba de l'Eufrates, capital de la governació de Deir ez-Zor; en turc Deyr-i Zor). És a 450 km de la capital del país, Damasc. Segons el cens de l'any 2004, tenia 239.000 habitants a la zona
- Talpa ognevi
- Talpa ognevi és una espècie de mamífer eulipotifle de la família dels tàlpids. Viu a la costa oriental del mar Negre, des del nord-est de Turquia fins a Geòrgia. Ocupa diferents tipus d'hàbitat associats a sòls humits de plana. No se sap gaire