Astronomia

L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química. El seu camp d'interès abasta els planetes, els satèl·lits naturals, els estels, les nebuloses, les galàxies, els meteoroides, els asteroides i els cometes, juntament amb fenòmens com les supernoves, els esclats de rajos gamma, els quàsars, els blàzars, els púlsars i la radiació còsmica de fons. A grans trets, l'astronomia estudia tot allò que ve de més enllà de l'atmosfera de la Terra. La cosmologia és la branca de l'astronomia que tracta de l'Univers en el seu conjunt.
Estel
Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic. Durant almenys una part de la
Cygnus X-1
Cygnus X-1 és la font de raigs X d'alta energia més brillant que es pot observar al cel, i està situada a la constel·lació del Cigne. Es considera el primer exemple conegut de forat negre, i va ser identificat per Tom Bolton a les instal·lacions de
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta en proximitat al Sol. El planeta s'anomena així en honor de Venus, la deessa romana de l'amor. Sense comptar la Lluna, és l'objecte natural més lluminós del cel nocturn, arribant a una magnitud aparent de −4,6 i capaç de
Púlsar del Cranc
El púlsar del Cranc és una estrella de neutrons relativament jove, descoberta l'any 1969; està situada a la nebulosa del Cranc. Té uns 25 km de diàmetre i els "raigs" del púlsar giren cada 33 mil·lisegons, o 30 vegades cada segon
Constel·lació del Triangle Austral
El Triangle Austral és una petita constel·lació de l'hemisferi sud. El seu nom en llatí ve de "el triangle del sud", que es distingeix del Triangulum en el cel de l'hemisferi sud i forma un patró equilàter de les seves estrelles més brillants. Va
Conjunció (astronomia)
Dos astres estan amb conjunció quan observats des d'un tercer es troben en la mateixa longitud celeste. Com que la latitud celeste pot ser diferent, els astres s'aproximen molt en el cel, encara que no coincideixen, passant un per damunt de l'altre.La
Constel·lació de la Popa
La Popa (Puppis) és una constel·lació de l'hemisferi sud. És la part més gran d'aquelles en què es va dividir Argo Navis
Buit
En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps. Tanmateix, en física relativista i en física quàntica, el
V838 de l'Unicorn
V838 de l'Unicorn és una estrella extremadament brillant, de tipus dubtós, situada a la constel·lació de l'Unicorn. Proposada com la més misteriosa estrella de la Via Làctia en poc temps es convertí en una de les estrelles més brillants de la
Talpa ognevi
Talpa ognevi és una espècie de mamífer eulipotifle de la família dels tàlpids. Viu a la costa oriental del mar Negre, des del nord-est de Turquia fins a Geòrgia. Ocupa diferents tipus d'hàbitat associats a sòls humits de plana. No se sap gaire