Berenice IV

Berenice IV fou reina d'Egipte del 57 aC al 55 aC. Pertanyia a la dinastia d'origen grec dels Ptolemeus. Es va casar dues vegades, però no se li coneix descendència. Va ser enderrocada pel seu pare amb l'ajut de les tropes romanes.
Mecenci
Mecenci o Mecenti fou un general romà d'Orient d'origen armeni que va usurpar el tron que corresponia a Constantí IV, del juliol del 668 a la primavera del 669
Joan II de Xipre
Joan II de Xipre va ser rei de Xipre, i va mantenir els títols nominals dels desapareguts regnes d'Armènia i de Jerusalem, va ser també príncep titular d'Antioquia
Espuri Tarpeu Montà Capitolí
Espuri Tarpeu Montà Capitolí va ser un magistrat romà que va assolir el consolat l'any 454 aC. Se'l relaciona amb la comissió del decemvirs que pretenia renovar la legislació romana i amb la llei sobre multes. Posteriorment va ser tribú de la plebs
Lleis frumentàries
Lleis frumentàries van ser una sèrie de lleis romanes en relació amb el proveïment de gra al poble. Van venir causades per una insuficient producció de cereals dins del territori de la península Itàlica, que eren la base de l'alimentació dels
Palília
Palília era una festivitat celebrada a Roma cada 21 d'abrilen honor de Pales la deïtat tutelar dels pastors. Coincidia amb l'aniversari de la fundació de Roma, ja que segons la llegenda, també va ser un 21 d'abril quan Ròmul va començar la seva
Jaume I de Xipre
Jaume I de Xipre o Jaume I de Lusignan fou regent de Xipre pel seu nebot infant Pere II des del 1369. Quan Pere va morir el 1382, Jaume va esdevenir rei de Xipre el mateix any. Jaume era també rei titular d'Armènia i rei titular de Jerusalem 1382–1398
Pere II de Xipre
Pere II de Xipre o Pere II el Gros de Lusignan, dit Pere el Gros, fou rei de Xipre del 17 de gener del 1369 fins a la seva mort el 1382. El període del seu regnat presenta una decadència en contrast amb el període anterior del seu pare. Durant el seu
Pere I de Xipre
Pere I de Xipre o Pere I de Lusignan va ser rei de Xipre, i rei titular de Jerusalem des de l'abdicació del seu pare el 24 de novembre del 1358 fins a la seva pròpia mort el 1369. També va ser rei llatí d'Armènia a partir del 1361 o 1368. Va ser el
Andrònic V Paleòleg
Andrònic V Paleòleg fou coemperor romà d'Orient amb el seu pare Joan VII Paleòleg
Víktor Jdanovitx
Víktor Jdanóvitx és un tirador d'esgrima rus, ja retirat, especialista en floret, que va competir sota bandera de la Unió Soviètica durant les dècades de 1950 i 1960. Fou el primer campió olímpic soviètic