Bernat Amat

Bernat Amat de Cardona abans Bernat Amat de Claramunt. Vescomte de Cardona, cap de la nissaga dels Claramunt, "senyor de Claramunt", "senyor de Torre de Claramunt", "senyor d'Ullastrell"," senyor de la Riera de Gaia", "senyor d'Altafulla" senyor de Tamarit i vescomte de Tarragona. Va succeir el seu avi Ramon Folc I de Cardona.
Ramon Folc V de Cardona
Ramon Folc V de Cardona fou vescomte de Cardona (1241-1276). Tal com ho va fer el seu pare es va oposar al rei Jaume I, contra qui va morir defensant el seu castell. Era fill de Ramon Folc IV de Cardona i Agnès de Tarroja. Es casà amb Esclarmonda de
Ramon Folc IV de Cardona
Ramon Folc IV de Cardona fou vescomte de Cardona (1227-1241
Hug II de Cardona
Hug II de Cardona Anglesola o Hug Folc II de Cardona Anglesola fou el primer comte de Cardona (1375-1400). Fou vescomte de Cardona (1334-1375) i vescomte de Vilamur (1386-1400
Joan Ramon Folc III de Cardona
Joan Ramon Folc III de Cardona i II de Prades fou comte de Cardona (1471-1486), comte de Prades i baró d'Entença (1441-1486) i vescomte de Vilamur (1471-1486
Joan Ramon Folc I de Cardona
Joan Ramon Folc I de Cardona fou comte de Cardona i vescomte de Vilamur (1400-1441
Joan de Queralt i de Ribes
Joan de Queralt i de Ribes. Baró de Puigverd
Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona
Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona i Enríquez fou duc de Cardona, marquès de Pallars Sobirà, comte de Prades, vescomte de Vilamur, i senyor de la baronia d'Entença. Fou el personatge més influent de la noblesa catalana. Estretament vinculat a la
Ramon Folc VI de Cardona
Ramon Folc VI de Cardona, anomenat el Prohom Vinculador, fou vescomte de Cardona (1276-1320) i governador de Girona
Joan II de Ribagorça
Joan II de Ribagorça o Joan d'Aragó fou castellà d'Amposta (1506-1512), cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, comte de Ribagorça i primer duc de Luna. Fou lloctinent general (1496), capità general i lloctinent de Catalunya (1503-1506), virrei
Las analfabetas
Las analfabetas és una pel·lícula xilena de 2013, dirigida per Moisés Sepúlveda i amb un guió escrit pel mateix Sepúlveda i Pablo Paredes Muñoz, autor també de l'aclamada obra teatral en què es basa. Va ser seleccionada per a ser presentada com