Capcinès

El capcinès és un dels subdialectes més peculiars del català septentrional, parlat al Capcir. Presenta un estat de transició cap a l'occità més marcat encara que el rossellonès. Segons Joan Coromines, el capcinès podria representar un estat arcaic del català septentrional («El capcinès actual no és més que el rossellonès comú de l'Edat Mitjana» i afegeix: «Els nous corrents lingüístics procedents del sud, cada vegada més robustos, van anul·lar de mica en mica aquelles característiques mig occitanes o, més exactament, les van anar empenyent cap aquest refugi extrem del Capcir, aïllat entre els grans cims del Carlit fins a Madres i arrambat a la frontera lingüística». Malgrat la notable afinitat o continuïtat amb l'occità, la catalanitat del capcinès és dominant actualment : dona, "casa", "dia", peu, cadira, fira, cavall, ferrer, groc, serra, etc.
Montpellerenc (subdialecte)
El montpellerenc és el parlar occità de la vila de Montpeller i dels seus voltants, és a dir si fa no fa la part oriental del departament d'Erau, fins a Seta. Amb el cevenol i el baix vivarès, forma part del tronc del llenguadocià oriental. Aquest
Gramatica occitana segon los parlars lengadocians
La Gramatica occitana segon los parlars lengadocians és una obra substancial i cabdal per a l'elaboració de la norma escrita de l'occità modern; la qual és majoritària hui mateix. Fou escrita pel farmacèutic i lingüista audenc Loís Alibèrt
Parla de Vingrau
La parla de Vingrau és el parlar del vilatge de Vingrau d'origen occità parcialment catalanitzat, resultant-ne un parlar molt semblant al capcinès, si bé amb una catalanització més lleugera. Enric Guiter (1977) classifica la parla de Vingrau com a
Francità
El francità és una varietat híbrida entre francès i occità que representa de fet l'estadi intermediari, i gairebé final, d'assimilació lingüística dels occitanòfons. Se'l considera sovint com una mena de francès regional
Loís Roquièr
Loís Roquièr va ser un escriptor occità molt important per al país de Besièrs. Va escriure un gran nombre de llibres de contes i poemes, que es van publicar entre 1922 i 1939. Amb tot se'l coneix més per la seva trajectòria política, ja que fou
Cant del Vallespir
El Cant del Vallespir és una cançó i una sardana escrita per Joan Amade i composta per Deodat de Severac el 1911. Es va tocar per primera vegada el 2 de juliol del 1911 a les arenes de Ceret, a l'ocasió de les festes d'aquesta ciutat i de la
Guaranís
Els guaranís són un grup format per diverses ètnies presents a diversos estats d'Amèrica del sud que parlen la llengua guaraní. L'extensió tradicional d'aquest poble se situa entre el riu Uruguai i la part baixa del riu Paraguai, les províncies de
Llançament de pedres damunt l'aigua
Fer sopetes, fer granotes/ranetes, fer la rateta, fer peixos, jugar a fer peixets, fer passeres, fer rigalets, fer lliscar o llançar passanelles és un joc que consisteix a llançar macs plans horitzontalment per a fer-los botar en salts successius
Crioll hawaià
El pidgin anglès hawaià, crioll anglès hawaià, HCE, o localment conegut simplement com a Pidgin, és una llengua criolla, un accent, i un dialecte basat en part en l'anglès parlat per mants residents de Hawaii. Encara que l'anglès i el hawaià són
Triglavka
La triglavka o gorra de Triglav, o partizanka, és un casquet de caserna que formava part de l'uniforme partisà iugoslau a Croàcia, Eslovènia i Bòsnia occidental i era la part més característica de la indumentària partisana. Malgrat el seu nom