Cassia de Pauli triumpho

Cassia de Pauli triumpho va ser una llei romana establerta a proposta del pretor Quint Cassi Longí, quan eren cònsols Quint Eli Pet i Marc Juni Penne l'any 586 de la fundació de Roma. La llei ordenava que el dia en què entressin en triomf els guanyadors de la Tercera guerra macedònica, Luci Emili Paulus Macedònic, Gneu Anici i Gneu Octavi rebessin el poder i el govern (imperium).

Cornelia judiciaria: Cornelia judiciaria va ser una llei romana establerta pel dictador Luci Corneli Sul·lal'any 673 de la fundació de Roma juntament amb el seu col·lega el cònsol Quint Cecili Metel Pius, que restituïa als senadors la potestat de celebrar els judicis als
Julia de vi privata: La lex Julia de vi privata va ser una antiga llei romana establerta per August contra aquells que per la força, amb armes o sense, maltractessin un altre per raons particulars sense intenció de causar disturbis. També prohibia consolidar la possessió
Caelia tabellaria: Coelia o Coelia tabellaria va ser una llei romana adoptada a proposta del tribú de la plebs Gai Celi Caldus l'any 647 de la fundació de Roma, quan eren consols Marc Emili Escaure i Gai Mari. Ratificava allò ja establert per la llei Caecilia de
Ius Civile Papirianum: Ius Civile Papirianum o Ius Civile Papisianum va ser una compilació de lleis règies o lleis aprovades en el període monàrquic de l'antiga Roma. El recull el va fer Gai Papiri, també anomenat Sext Papiri o Sext Papisi
Pagana: La lex Pagana va ser una antiga llei romana aprovada en data desconeguda que prohibia a les dones que transitaven pels camins d'Itàlia d'anar filant o portant el fus descobert, mentre caminaven, ja que la tradició ho veia com a cosa contrària a la bona
Cornelia de judiciis corruptis: Cornelia de judiciis corruptis, era probablement una part de la llei romana anomenada Cornelia de sicariis et veneficis. La va establir el dictador Luci Corneli Sul·la l'any 673 de la fundació de Roma, i indicava les sancions en relació als jutges
Lex Aurelia judiciaria: Aurelia judiciaria va ser una llei romana proposada pel pretor Luci Aureli Cotta l'any 683 de la fundació de Roma i sota els cònsols Marc Licini Cras i Gneu Pompeu Magne; retirava el poder de jutjar als equites que abans corresponia al senat romà, i
Perseu (pintor): Perseu fou un pintor grec
Cassia Terentia frumentaria: Cassia Terentia frumentaria, també anomenada simplement Cassia Terentia, va ser una llei romana del grup de les anomenades lleis frumentàries, establerta a proposta dels cònsols Marc Terenci Varró Lucul·le i Gai Cassi Longí Var l'any 680 de la
Meleci Pegues: Meleci Pegues va ser Patriarca Ortodox d'Alexandria de l'any 1590 al 1601. Simultàniament, els anys 1597 i 1598 va fer les funcions de patriarca de Constantinoble, com a locum tenens (substitut) en uns moments difícils