Extinció massiva de l'Ordovicià-Silurià
L'extinció de l'Ordovicià–Silurià o més coneguda com l'extinció de l'Ordovicià, fou el tercer fenomen més gran d'extinció massiva de la història de la Terra en termes de percentatge de gèneres extints i el segon més gran en la pèrdua de vida en general. Sembla que ara fa entre uns 450 Ma i uns 440 Ma van succeir dos períodes de grans extincions separats per un milió d'anys. Aquest fenomen produí la segona extinció de vida marina més gran des de l'extinció del Permià. La totalitat de la vida coneguda estava confinada al mar i els oceans. Més del 60 per cent dels invertebrats marins moriren incloent-hi dos terços de totes les famílies de braquiòpodes i briozous. Els braquiòpodes, bivalves, equinoderms, briozous i els coralls varen ser especialment afectats. La causa immediata de l'extinció sembla haver estat la deriva continental d'una massa de terra significativa a la regió polar sud, causant una caiguda de la temperatura global, glaciació i consegüentment una baixada del nivell del mar, la qual cosa destruí els hàbitats de les espècies de les plataformes continentals dels voltants. S'han trobat proves d'aquest fenomen en dipòsits del desert del Sàhara. Quan Gondwana passà sobre el pol sud a l'Ordovicià, el refredament climàtic global prengué tal grau que es va estendre la glaciació continental que alhora causà una baixada del nivell del mar a tot el planeta, ja que gran quantitat d'aigua quedà atrapada en les masses de gel continental. Una combinació de la baixada del nivell del mar, la reducció de l'ecoespai en les plataformes continentals i el refredament causat per la mateixa glaciació semblen ser les causes més probables de l'extinció massiva de l'Ordovicià.
- Praxídice (satèl·lit)
- Praxídice o Júpiter XXVII, és un satèl·lit irregular i retrògrad de Júpiter. Fou descobert per un grup d'astrònoms de la Universitat de Hawaii liderat per Scott S. Sheppard el 2000, se li assignà el nom provisional de S/2000 J 7
- Designació provisional
- En astronomia, una designació provisional és una convenció sobre nomenclatura astronòmica utilitzada per als objectes astronòmics recentment descoberts. La designació provisional és, normalment, reemplaçada per una designació permanent una vegada
- Planeta circumbinari
- Un planeta circumbinari és un planeta que orbita al voltant de dues estrelles en lloc d'una sola. A causa de la proximitat i l'òrbita d'algunes estrelles binàries, l'única manera que es formin planetes és que ho facin per fora de l'òrbita de les
- Euante (satèl·lit)
- Euante també conegut com a Júpiter XXXIII, és un satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter. Fou descobert l'any 2001 per un equip conduït per Scott Sheppard de la Universitat de Hawaii
- Erriapus (satèl·lit)
- Erriapus o Saturn XXVIII és un satèl·lit irregular prògrad de Saturn. Fou descobert per l'equip de Brett Gladman, John J. Kavelaars i d'altres l'any 2000 i rebé la designació provisional de S/2000 S 10
- Spartina densiflora
- Spartina densiflora és una espècie herbàcia, fanerògama, perenne de la família de les Poaceae. És originària de la costa sud de Sud Amèrica, on es troba en aiguamolls salins. Es tracta d'una espècie invasora introduïda a la costa mediterrània i
- Bombolla de vent estel·lar
- En astronomia, una bombolla de vent estel·lar és una cavitat que s'estén alguns anys llum dins el medi interestel·lar constituïda per gas sobreescalfat del vent emès a alta velocitat per un estel massiu de classe espectral O o B. Vents estel·lars
- Eurídome (satèl·lit)
- Eurídome o Júpiter XXXII és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter. Fou descobert l'any 2001 per un equip de la Universitat de Hawaii liderat per Scott Sheppard i rebé la designació provisional de S/2001 J 4
- Erínome (satèl·lit)
- Erínome o Júpiter XXV és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter. Fou descobert l'any 2000 per un equip de la Universitat de Hawaii liderat per Scott Sheppard i rebé la designació provisional de S/2000 J 4
- Víktor Jdanovitx
- Víktor Jdanóvitx és un tirador d'esgrima rus, ja retirat, especialista en floret, que va competir sota bandera de la Unió Soviètica durant les dècades de 1950 i 1960. Fou el primer campió olímpic soviètic