Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós, fou comte de Barcelona, comte d'Osona i comte de Girona ; comte d'Urgell, de la Cerdanya i també comte de Conflent. Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona, tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França. Com a fundador de la dinastia comtal de Barcelona, ja des de l'edat mitjana els antics reis d'Aragó i comtes de Barcelona varen glorificar-ne i exaltar-ne la memòria, i el seu llinatge es mantingué per descendència directa de pare a fill durant cinc segles. Va morir a mans musulmanes durant la ràtzia islàmica del 897 i fou enterrat al monestir de Santa Maria de Ripoll. Els fets històrics i la llegenda es barregen en la seva biografia, recollida pels monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll en la saga catalana Gesta Comitum Barchinonensium. Al llarg dels segles i seguint les antigues cròniques medievals dels reis catalanoaragonesos, se n'ha glorificat la memòria servant el seu record i considerant-lo el fundador de Catalunya, perquè ja des del 1380 fou anomenat «pare de la pàtria».
- Ramon Berenguer I
- Ramon Berenguer I, dit el Vell fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès. Fou nomenat Hispaniae subjugator en els Usatges de Barcelona, «Apoderador d'Hispània» en antigues cròniques i annals, i «Defensor i mur del poble cristià
- Ramon Berenguer IV
- Ramon Berenguer IV, dit el Sant, fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II. En llatí
- Miró I de Barcelona
- Miró I fou comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966
- Berenguer Ramon II
- Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida, fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097
- Ramon Berenguer II
- Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes, fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082
- Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
- Sunifred I fou comte d'Urgell i Cerdanya, de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848
- Carles II d'Anjou
- Carles II d'Anjou dit el coix , rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309). Oficialment es titulava rei de Jerusalem i Sicília, duc de la Pulla, príncep de Càpua, príncep d'Acaia, comte d'Anjou, Provença, Forcalquier i
- Bernat de Gòtia
- Bernat de Gòtia fou marquès de Gòtia (865-878) i comte de Barcelona i de Girona (870-878
- Humfrid
- Humfrid, Humsfrid o Unifred de Gòtia fou comte de Barcelona, Rosselló i Narbona, comte de Girona i Empúries (858-862) i comte de Tolosa (863-865
- Talpa ognevi
- Talpa ognevi és una espècie de mamífer eulipotifle de la família dels tàlpids. Viu a la costa oriental del mar Negre, des del nord-est de Turquia fins a Geòrgia. Ocupa diferents tipus d'hàbitat associats a sòls humits de plana. No se sap gaire