Khàlid ibn al-Walid
Khàlid ibn al-Walid ibn al-Mughira al-Makhzumí al-Quraixí, també conegut senzillament com a Khàlid ibn al-Walid fou un general àrab del primer període de les conquestes islàmiques. S'hauria convertit a l'islam el 627 o 629, després de combatre Mahoma a Úhud, i va participar en la campanya de Muta i a la conquesta de la Meca. El 630 va conquerir Dúmat al-Jandal (al-Jawf) i va fer presoner al senyor local Al-Ukàydir. El 631 va dirigir una delegació als Banu-l-Hàrith del Iemen per convertir-los a la nova religió. Quan va esclatar la ridda (632), el primer califa Abu-Bakr as-Siddiq el va enviar contra els rebels; després va dirigir els musulmans en la lluita contra Musàylima a la Yamama. El 633 va ser enviat amb un exèrcit de 18.000 voluntaris per a conquerir l'Iraq i Abu-Bakr as-Siddiq el va cridar per comandar les tropes que estaven duent a terme la conquesta musulmana de Síria. El 634, el nou califa, Úmar ibn al-Khattab, el va destituir del seu comandament, però va seguir lluitant a Síria sota les ordes d'Abu-Ubayda ibn al-Jarrah, que feia campanyes frontereres contra els romans d'Orient, completant la Conquesta musulmana de Síria. Va romandre actiu en aquest front fins a la seva mort a Homs. El seu fill Abd-ar-Rahman ibn Khàlid fou governador d'Homs i la Jazira per compte del califa Muàwiya I, que finalment el va fer matar. Un net de Khàlid anomenat Khàlid ibn Abd-ar-Rahman ibn Khàlid, apareix esmentat com a general el 668/669.
- Batalla d'Úhud
- La Batalla d'Úhud —àrab: غزوة أحد, ḡazwat Uḥud— fou un combat lliurat el 19 de març de l'any 625 a l'altiplà d'Úhud, en el que és actualment el nord-oest de l'Aràbia Saudita
- Perses
- Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis. Posteriorment es va anomenar perses a tots els subjectes dels reis aquemènides i sassànides. Els perses com els medes eren del
- Abaqa
- Abaqa fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu. El seu nom vol dir 'oncle patern
- Amir Khusraw Dihlawi
- Abu-l-Hàssan Yamín-ad-Din Khusraw, més conegut com a Amir Khusraw Dihlawí, també transcrit Amir Khosrow, fou un erudit, músic i poeta indi en llengua persa que ha esdevingut una de les icones culturals de la història del subcontinent indi. Sufí i
- Ibadisme
- L'ibadisme és un corrent minoritari de l'islam independent del sunnisme i del xiisme que encara es practica a Oman i a certs indrets d'Algèria, Tunísia i Líbia. Fou la branca principal dels kharigites, dels que representaven el sector moderat, i se la
- Mongke
- Mongke fou el quart kakhan dels mongols, net de Genguis Khan, fill de Tului i de Sorgaqtani i germà de Khublai Khan i de Hulegu. Mongke fou un kan auster, disciplinat, vigorós, bon guerrer, intel·ligent, administrador sever i just, que va començar el
- Júrhum
- Júrhum o Júrham fou una antiga tribu àrab que va emigrar, segons la tradició, del Iemen a la Meca sota la direcció del seu xeic. La tribu va establir la seva autoritat a la Kaba en època preislàmica però en foren expulsats més tard pels Bakr ibn
- Abu-Yahya Abu-Bakr aix-Xahid
- Abu-Yahya Abu-Bakr (I) aix-Xahid fou emir hàfsida de Tunis durant disset dies el 1309. Era fill d'Abu-Faris ibn Ibrahim. L'emir de Tunis Abu-Assida Muhàmmad II va morir el 1309 i segons el tractat signat amb el seu nebot Abu-l-Baqà Khàlid, emir
- Abu-Bayhas
- Abu-Bayhas al-Hàysam ibn Jàbir, més conegut senzillament com a Abu-Bayhas fou un cap kharigita, del clan Banu Sad ibn Dubaya. Fou el fundador del grup dels bayhasiyya, una de les sectes kharigites en posició mitjana entre els azraquites (extremistes
- Víktor Jdanovitx
- Víktor Jdanóvitx és un tirador d'esgrima rus, ja retirat, especialista en floret, que va competir sota bandera de la Unió Soviètica durant les dècades de 1950 i 1960. Fou el primer campió olímpic soviètic