Khàlid ibn al-Walid

Khàlid ibn al-Walid ibn al-Mughira al-Makhzumí al-Quraixí, també conegut senzillament com a Khàlid ibn al-Walid fou un general àrab del primer període de les conquestes islàmiques. S'hauria convertit a l'islam el 627 o 629, després de combatre Mahoma a Úhud, i va participar en la campanya de Muta i a la conquesta de la Meca. El 630 va conquerir Dúmat al-Jandal (al-Jawf) i va fer presoner al senyor local Al-Ukàydir. El 631 va dirigir una delegació als Banu-l-Hàrith del Iemen per convertir-los a la nova religió. Quan va esclatar la ridda (632), el primer califa Abu-Bakr as-Siddiq el va enviar contra els rebels; després va dirigir els musulmans en la lluita contra Musàylima a la Yamama. El 633 va ser enviat amb un exèrcit de 18.000 voluntaris per a conquerir l'Iraq i Abu-Bakr as-Siddiq el va cridar per comandar les tropes que estaven duent a terme la conquesta musulmana de Síria. El 634, el nou califa, Úmar ibn al-Khattab, el va destituir del seu comandament, però va seguir lluitant a Síria sota les ordes d'Abu-Ubayda ibn al-Jarrah, que feia campanyes frontereres contra els romans d'Orient, completant la Conquesta musulmana de Síria. Va romandre actiu en aquest front fins a la seva mort a Homs. El seu fill Abd-ar-Rahman ibn Khàlid fou governador d'Homs i la Jazira per compte del califa Muàwiya I, que finalment el va fer matar. Un net de Khàlid anomenat Khàlid ibn Abd-ar-Rahman ibn Khàlid, apareix esmentat com a general el 668/669.
Batalla d'Úhud
La Batalla d'Úhud —àrab: غزوة أحد, ḡazwat Uḥud— fou un combat lliurat el 19 de març de l'any 625 a l'altiplà d'Úhud, en el que és actualment el nord-oest de l'Aràbia Saudita
Perses
Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis. Posteriorment es va anomenar perses a tots els subjectes dels reis aquemènides i sassànides. Els perses com els medes eren del
Abaqa
Abaqa fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu. El seu nom vol dir 'oncle patern
Amir Khusraw Dihlawi
Abu-l-Hàssan Yamín-ad-Din Khusraw, més conegut com a Amir Khusraw Dihlawí, també transcrit Amir Khosrow, fou un erudit, músic i poeta indi en llengua persa que ha esdevingut una de les icones culturals de la història del subcontinent indi. Sufí i
Ibadisme
L'ibadisme és un corrent minoritari de l'islam independent del sunnisme i del xiisme que encara es practica a Oman i a certs indrets d'Algèria, Tunísia i Líbia. Fou la branca principal dels kharigites, dels que representaven el sector moderat, i se la
Mongke
Mongke fou el quart kakhan dels mongols, net de Genguis Khan, fill de Tului i de Sorgaqtani i germà de Khublai Khan i de Hulegu. Mongke fou un kan auster, disciplinat, vigorós, bon guerrer, intel·ligent, administrador sever i just, que va començar el
Júrhum
Júrhum o Júrham fou una antiga tribu àrab que va emigrar, segons la tradició, del Iemen a la Meca sota la direcció del seu xeic. La tribu va establir la seva autoritat a la Kaba en època preislàmica però en foren expulsats més tard pels Bakr ibn
Abu-Yahya Abu-Bakr aix-Xahid
Abu-Yahya Abu-Bakr (I) aix-Xahid fou emir hàfsida de Tunis durant disset dies el 1309. Era fill d'Abu-Faris ibn Ibrahim. L'emir de Tunis Abu-Assida Muhàmmad II va morir el 1309 i segons el tractat signat amb el seu nebot Abu-l-Baqà Khàlid, emir
Abu-Bayhas
Abu-Bayhas al-Hàysam ibn Jàbir, més conegut senzillament com a Abu-Bayhas fou un cap kharigita, del clan Banu Sad ibn Dubaya. Fou el fundador del grup dels bayhasiyya, una de les sectes kharigites en posició mitjana entre els azraquites (extremistes
Víktor Jdanovitx
Víktor Jdanóvitx és un tirador d'esgrima rus, ja retirat, especialista en floret, que va competir sota bandera de la Unió Soviètica durant les dècades de 1950 i 1960. Fou el primer campió olímpic soviètic