Llengua llemosina
«Llemosí» va ser un terme que es va utilitzar a partir del segle xvi per a designar la llengua catalana, inspirant-se en el seu parentiu amb l'occità i referint-s'hi a través del nom d'un dels dialectes occitans, el de la regió nord-occitana de Llemotges. Al principi, al s. XVI, als regnes de València i de Mallorca la denominació designava el català arcaic i la llengua trobadoresca. Aquell mateix segle, al País Valencià, ja s'aplicà a la llengua contemporània. Al segle xix, quan Bonaventura Carles Aribau va escriure l'oda La Pàtria (1833), el terme fou acollit a les Illes Balears i, especialment, al País Valencià, on es va fer molt popular en els ambients de la Renaixença. Es va veure en el terme llemosí l'oportunitat d'una denominació unitària per a la llengua sense referències geogràfiques que provoquessin susceptibilitats. Però, a mitjan segle xix, els especialistes en literatura trobadoresca consideraren inadequada aquesta denominació i, el 1862, Marià Aguiló i Fuster reivindicà la recuperació del nom de «català» als Jocs Florals.
- Era Hispànica
- L'era hispànica o era del Cèsars és una variant del calendari julià difosa a Hispània probablement d'ençà el segle V i emprada fins al segle xiv, segons els regnes, que s'adoptà el sistema Anno Domini. No se sap el motiu de la seva popularitat
- Ieisme
- El ieisme, o ieisme no etimològic, és un fenomen fonètic que consisteix en la despalatalització de la consonant aproximant lateral palatal sonora // <ll> de medalla, llet, cavall, que aleshores s'articula com una aproximant palatal sonora /j/ o una
- Sistema adaptatiu complex
- Un sistema adaptatiu complex és un cas especial dels sistemes complexos. Són complexos perquè són diversos i composts de diversos elements d'interconnexió i adaptatius, atès que tenen la capacitat de canviar i d'aprendre de l'experiència. El
- Rosari ensucrat
- Un rosari ensucrat és un enfilall de bombons, caramels i altres peces de dolceria, amb una rotllana de carabassat o carabassa ensucrada, anomenada patena, de dimensions més o menys grosses, que imita un rosari. És un costum de l'illa de Mallorca que
- Dialecte consecutiu
- Un dialecte consecutiu és una varietat territorial d'un idioma procedent del seu trasplantament des de l'àrea d'un dialecte constitutiu, és a dir, que la seva àrea és una zona d'expansió d'un domini lingüístic. El punt d'unió entre els dialectes
- Teoria de la romanització i la desromanització
- Antoni M. Badia és autor d'una teoria sobre la formació de la llengua catalana i dels seus blocs dialectals anomenada teoria de la romanització i la desromanització, formulada en la seva primera versió el 1981 i refeta el 1984 incorporant-hi el País
- Sashimono
- Els sashimono eren penons que els guerrers medievals japonesos duien a l'esquena per a llur identificació durant les batalles. Els sashimono anaven subjectats a l'esquena dels soldats, anomenats ashigaru i dels samurais, i en uns suports posats en els
- Homeotelèuton
- Terme de la crítica textual referit a un error de còpia d'un text comès per salt d'ulls d'una síl·laba o una paraula a una altra síl·laba o paraula igual, amb el resultat d'una omissió o repetició d'un dels dos parònims i del fragment intermedi
- Aminoàcids essencials en la dieta vegetal
- Els aminoàcids essencials (AE) són aminoàcids que es necessiten per construir proteïnes en un organisme. La font dels AE complets és tant animal com vegetal
- Bill Nighy
- William Francis Nighy, més conegut com a Bill Nighy, és un actor britànic conegut pels seus papers antagònics interpretant rols de vilans, com Viktor en la franquícia cinematogràfica de Underworld, Davy Jones a Pirates del Carib, el General Fallon a