Locució llatina
Les locucions llatines són expressions en llatí que s'utilitzen en català amb un significat més o menys pròxim a l'original. En l'ús popular aquestes locucions es coneixen com a «llatinades». Atès que el llatí va ser la llengua d'expressió cultural i científica a Europa fins al segle xviii, moltes locucions han perviscut en el llenguatge jurídic, filosòfic, tècnic, religiós, mèdic i científic. N'hi ha moltes, també, que formen part del lèxic quotidià i operen un enllaç entre les llengües modernes i el llatí, el qual manté una actualitat tot i que oficialment és una llengua morta.
- Cui prodest
- Cui prodest, també Cui bono, és una locució llatina que fa referència al fet que en molts casos, a l'hora de determinar l'autor d'un acte, pot ser molt aclaridor preguntar-se qui es beneficiaria dels resultats. En el cas d'un delicte sovint així es
- Sarinda
- La sarinda o saroh és un instrument de corda de l'Índia derivat del sarangi que es toca amb arc. Disposa de tres cordes, dues d'elles afinades a l'uníson i la tercera a la quarta inferior. És el primer instrument a arquet que va arribar a l
- Paràbola (al·legoria)
- Una paràbola és una al·legoria que conté un ensenyament moral. La veu ve del llatí parabŏla i aquesta del grec παραβολή, i designa una forma literària consistent en un relat figurat, del qual, per analogia o semblança, es deriva un
- Canvi fonètic
- Un canvi fonètic o canvi fonològic és un canvi històric que té conseqüències perceptives i consegüentment productives en la pronunciació i de vegades en l'ortografia d'una llengua. S'ha de diferenciar entre el fenomen que és real i la seva
- Intel·ligència d'eixam
- La intel·ligència d'eixam o la intel·ligència col·lectiva és una forma d'intel·ligència que s'observa al comportament d'eixams d'insectes: per separat, no són particularment intel·ligents, però junts poden realitzar tasques complicades com es
- Flexió
- La flexió és el procediment morfològic d'algunes llengües per formar noves paraules a partir d'un lexema al qual s'afegeixen morfemes flexius. Es diferencia de la derivació pel fet que aquests morfemes aporten informació merament gramatical i no
- Lògica informal
- La lògica informal, o lògica no formal, és l'estudi dels arguments, tal com es presenten en la vida diària, en oposició a l'estudi dels arguments en una forma tècnica o artificial, que correspon a la lògica formal. Si la lògica formal és la
- Biaix cognitiu
- Un biaix cognitiu és un procés pel qual la cognició s'altera en funció de prejudicis, falses atribucions, induccions excessives o la perspectiva de l'observador. Tot acte de pensament té un biaix cognitiu, per la qual cosa l'objectivitat no existeix
- Groma
- La groma era un aparell d'anivellament utilitzat pels agrimensors de la Roma antiga
- Vica Pota
- Vica Pota a la mitologia romana era una deessa que representava la victòria i la conquesta. Ciceró explica que el seu nom derivava de vincendi atque potiundi, 'conquerir i aconseguir el domini