Mitridates VI Eupàtor

Mitridates VI Eupàtor, també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes. Quan fou proclamat rei tenia 11 anys segons Estrabó La seva ànsia per ampliar els seus dominis el va fer entrar en disputa amb Roma. Es va enfrontar successivament als generals: Luci Valeri Flac, Gai Flavi Fímbria, Sul·la, Lucul, Luci Licini Murena, Marc Aureli Cota i Pompeu. Després de tota una vida guerrejant es va suïcidar en veure que havia perdut el suport d'un fill seu, rei dels escites. Mitridates va admirar l'organització i l'entrenament de l'exèrcit romà, el qual va imitar, però finalment no li va servir per als seus propòsits expansionistes.

Constantí III Heracli

Constantí III Heracli o Flavi Heracli Constantí —Flavius Heraclius Constantinus (llatí)— fou emperador romà d'Orient el 641. Era fill de l'emperador Heracli i la seva primera dona Fàbia Eudòxia. Fou proclamat juntament amb el seu germanastre

Constanci I Clor

Flavi Valeri Constanci, conegut habitualment com a Constanti I Clor en la historiografia romana, fou emperador de l'Imperi Romà a finals del segle iii i principis del segle iv, primer com a cèsar entre el 293 i el 305 i seguidament com a august entre

Aleix V Murzufle

Aleix V Murzufle o Aleix V Ducas Murzufle, conegut pel sobrenom de Murzufle, una paraula grega emprada per designar la proximitat de les celles o alguna característica similar relacionada amb les celles, fou emperador romà d'Orient del 28 de gener del

Petroni Màxim

Petroni Màxim fou emperador romà del 17 de març al 31 de maig del 455. Anteriorment va ser un ric senador que va intervenir en la mort del general Aeci i de l'emperador Valentinià III. Petroni va morir assassinat durant els esdeveniments que van

Api Claudi Cec

Api Claudi Cec era fill del dictador romà Gai Claudi Cras. Se suposa que era cec però probablement va esdevenir cec ja de gran. Va ser dues vegades edil curul i el 312 aC va ser censor amb Gai Plauci Venox, sense haver estat abans cònsol. Per

Lleonci (emperador)

Lleonci, o simplement Lleó fou emperador romà d'Orient del 695 al 698. Era natural d'Isàuria. La manera despòtica de governar de Justinià II va portar a una sublevació popular que, amb el suport de part de l'exèrcit, va instaurar Lleonci al tron

Aleix III Àngel

Aleix III Àngel fou emperador romà d'Orient entre el 1195 i el 1203

Constantí IV Pogonat

Constantí IV Pogonat de sobrenom Pogonatos (Pogonatus) o Barbatos (Barbatus) fou emperador romà d'Orient del 668 al 685. La major part del seu regnat va transcórrer en continus setges dels àrabs a Constantinoble. Va convocar el concili que va posar

Dècim Juni Brut Albí

Dècim Juni Brut Albí va ser un dels assassins de Juli Cèsar, que no s'ha de confondre amb Marc Juni Brut, també assassí de Cèsar i molt més conegut. Va ser adoptat per Aulus Postumi Albí, que era cònsol el 99 aC i del que va prendre el cognom

Talpa ognevi

Talpa ognevi és una espècie de mamífer eulipotifle de la família dels tàlpids. Viu a la costa oriental del mar Negre, des del nord-est de Turquia fins a Geòrgia. Ocupa diferents tipus d'hàbitat associats a sòls humits de plana. No se sap gaire