Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust. Viuen arreu del món i la seva mida va des dels 5 cm del colibrí nan abella fins als 2,75 m de l'estruç comú. N'hi ha unes 10.000 espècies vivents, més de la meitat de les quals són passeriformes. Els ocells tenen ales, que es desenvolupen en major o menor grau segons l'espècie. Els únics grups coneguts sense ales són els moes i els ocells elefant, tots dos extints. Les ales evolucionaren de potes anteriors i permeten volar a la gran majoria dels ocells, tot i que alguns n'han perdut la capacitat, com ara els ratites, els pingüins i algunes espècies endèmiques d'illes. Els aparells digestiu i respiratori dels ocells presenten adaptacions importants per al vol. A més a més, algunes espècies que habiten medis aquàtics, especialment els ocells marins i els ocells aquàtics, han evolucionat per nedar.
- Dècada del 570
- La dècada del 570 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 570 fins al 31 de desembre del 579
- Esquirol
- L'esquirol, esquirol comú, esquirol vermell comú, esquirol vermell europeu o farda és un rosegador de costums arborícoles que es troba a Europa i al nord d'Àsia. És un animal omnívor de petites dimensions, d'uns 38-45 cm de longitud incloent-hi la
- Dècada del 460
- La dècada del 460 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 460 fins al 31 de desembre del 469
- Dècada del 550
- La dècada del 550 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 550 fins al 31 de desembre del 559
- Dècada del 420
- La dècada del 420 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 420 fins al 31 de desembre del 429
- Dècada del 670
- La dècada del 670 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 670 fins al 31 de desembre del 679
- Dècada del 230 aC
- Dècada del 700
- La dècada del 700 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 700 fins al 31 de desembre del 709
- Litoria aurea
- Litoria aurea és una granota arborícola terrestre originària de l'est d'Austràlia. Pot mesurar fins a onze centímetres de longitud, cosa que en fa una de les granotes més grans d'Austràlia
- Talpa ognevi
- Talpa ognevi és una espècie de mamífer eulipotifle de la família dels tàlpids. Viu a la costa oriental del mar Negre, des del nord-est de Turquia fins a Geòrgia. Ocupa diferents tipus d'hàbitat associats a sòls humits de plana. No se sap gaire