Ramon Folc I de Cardona

Ramon Folc I de Cardona fou Vescomte de Cardona. Va ser fill de Folc I, vescomte d'Osona i de Guisla [de Barcelona] procedent de la nissaga vescomtal barcelonina i germana de Mir Geribert. La seva primera menció documental tingué lloc al testament del seu oncle patern, el bisbe Eribau d'Urgell, qui, en 1041 deixa els seus nebots Ramon i Folc sota la tutela d'Arnau Mir de Tost i de Bonfill de Fals, respectivament. Durant aquests anys, la seva mare actua com a tutora de les propietats familiars fins a 1053. En aquell any Ramon assoleix la majoria d'edat i afegeix al seu nom simple (Raimundus) un referent familiar (Fuchonis) i un referent toponímic al seu títol familiar. En aquell mateix any ens apareix ja maridat amb Ermessenda de Girona, filla de Grau de Cabrera i de la seva muller, Ermessenda, vescomtes de Girona. Després de realitzar una convenientia amb el presumpte assassí del seu pare, el bisbe Guillem Guifré d'Urgell el vescomte reorganitza les seves possessions familiars. el 20 de març de 1055 realitza el seu primer testament on menciona ja als seus castlans -és el primer noble català en fer-ho explícitament-, els caps de nissaga que gestinonen els seus castells, entre els que cap mencionar a Bermon Seniofré, Odó Radulf, Onofré Dach, Borrell Bonfill de Calaf o a l'abat Bernat de Sant Vicenç de Cardona.