Tetràpodes

Els tetràpodes són un clade de vertebrats sarcopterigis que inclou els animals de quatre potes i els seus avantpassats directes, el peixos d'aletes lobulades, essent la branca d'animals que van evolucionar per trepitjar la terra ferma. Es caracteritzen per l'aparició d'uns pulmons que els permeten de captar l'oxigen de l'atmosfera i pel fet que les aletes dels peixos dels que provenien van evolucionar a les dues potes davanteres i dues del darrere que dona nom al grup. El terme és emprat per a referir-se als membres més primitius que radiaren des dels sarcopterigis o peixos d'aletes lobulades als primers amfibis del període Devonià. Els tetràpodes només poden generar dos tipus de pigment, l'eumelanina (negre) i la feomelanina (vermell-taronja-groc). Els rèptils, amfibis, i fins i tot els ocells han trobat mecanismes alternatius per adoptar altres colors que els que permeten aquests dos pigments, com ara el verd o el blau. En canvi, els mamífers no han desenvolupat cap mecanisme alternatiu, cosa que fa que no existeixin mamífers de color verd malgrat els possibles avantatges que podria proporcionar-los a l'hora de camuflar-se.

Equiürs

Els equiürs (Echiura) són un petit grup d'animals marins. Anteriorment s'havien considerat com un embrancament separat, però ara són universalment considerats com un grup derivat d'annèl·lids. Són un grup de difícil fossilització i els primers

Acantocèfals

Els acantocèfals són un embrancament de cucs paràsits caracteritzats per la presència d'una probòscide evaginable recoberta d'espines. Els adults viuen sempre en l'intestí de vertebrats, incloent-hi l'ésser humà. Tenen cicles biològics complexos

Rotífers

Els rotífers constitueixen un embrancament d'animals pseudocelomats pràcticament microscòpics. Foren descrits per primera vegada per John Harris l'any 1696. S'atribueix erròniament a Leeuwenhoek la primera descripció d'aquests animals però Harris ja

Pulmonats

Els pulmonats (Pulmonata) són un ordre de mol·luscs gastròpodes que inclou, entre d'altres, els populars cargols de terra i llimacs. Es caracteritzen per haver desenvolupat pulmons que poden respirar aire

Cordats

Els cordats (Chordata) són un embrancament d'animals que inclou els vertebrats, juntament amb una sèrie d'invertebrats estretament relacionats. Es caracteritzen pel fet que, en algun moment del seu cicle vital, tenen un notocordi o corda dorsal, un tub

Amniotes

Els amniotes (Amniota) són un clade de vertebrats terrestres, els primers que s'independitzaren totalment del medi aquàtic. Han desenvolupat una cuirassa d'escames que els impermeabilitza de l'exterior i que en els ocells ha evolucionat a plomes i en

Teràpsids

Els teràpsids (Therapsida) són un ordre de sinàpsids. Tradicionalment, els sinàpsids han estat considerats com a rèptils i coneguts com a «rèptils mamiferoides». Tanmateix, actualment se'ls considera filogenèticament més propers als mamífers i

Euriptèrides

Els euriptèrides són un grup extingit de quelicerats emparentats amb els aràcnids, que inclou els artròpodes més grossos que han existit. Depredaven els primers peixos. Els més grans, com Jaekelopterus, arribaven a fer mes de 2 metres de longitud

Cefalòpodes

Els cefalòpodes són una classe de mol·luscs que es caracteritzen per presentar un cap diferenciat i un conjunt de braços o tentacles modificats a partir del peu del mol·lusc ancestral. La boca, que es troba entre els braços, té un bec quitinós

Talpa ognevi

Talpa ognevi és una espècie de mamífer eulipotifle de la família dels tàlpids. Viu a la costa oriental del mar Negre, des del nord-est de Turquia fins a Geòrgia. Ocupa diferents tipus d'hàbitat associats a sòls humits de plana. No se sap gaire