2003 Top Ten of Conflict for Nature

Comunitats permanents
S'anomenen comunitats permanents a les comunitats vegetals típiques de la vegetació azonal. El nom es deu al fet que amb el temps no evolucionen, i no segueixen la lògica de la successió vegetal que les portaria a la comunitat climàcica. Aquest dinamisme només el presenta la vegetació zonal
Acceleració
En física, l'acceleració és una magnitud física que indica com canvia la velocitat d'un cos en relació amb el temps. És a dir, indica la rapidesa de l'augment o la disminució de la velocitat del moviment. O del seu canvi de direcció
Aigua
L'aigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química , els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà. És el constituent majoritari de la pluja, els mars, els llacs, els rius… L'aigua té una elevada capacitat per a dissoldre substàncies i rarament es troba com a substància pura sinó essent part d'alguna mescla. A la natura tota l'aigua es troba barrejada amb altres substàncies. L'aigua pura es pot obtenir en el
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars. La gran majoria dels animals consumeixen matèria orgànica, respiren oxigen, es mouen, es reprodueixen sexualment i es formen a partir d'una esfera de cèl·lules amb una cavitat central (blàstula) durant el seu desenvolupament embrionari. Se n'ha descrit més d'un milió i mig d'espècies vivents, de les quals aproximadament un milió corresponen a insectes, però es calcula que n'hi ha més de set milions. La seva mida
Astre
Un astre o esfera celeste és qualsevol cos celeste amb forma definida i que pot individualitzar-se dels altres cossos de l'Univers
Aleta (anatomia animal)
Una aleta és qualsevol dels apèndixs membranosos mitjançant els quals es mouen dins l'aigua els peixos i altres animals aquàtics. N'hi ha de diferents tipus, i varien en morfologia segons l'animal o la zona d'aquest en què es trobin. Poden ser imparelles o parelles; les primeres se situen en el pla sagital del cos, i les segones són soldades a les cintures escapular i pelviana
Astronomia
L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química. El seu camp d'interès abasta els planetes, els satèl·lits naturals, els estels, les nebuloses, les galàxies, els meteoroides, els asteroides i els cometes, juntament amb fenòmens com les supernoves, els esclats de rajos gamma, els quàsars, els blàzars, els púlsars i la radiació còsmica de fons. A grans trets, l'astronomia
Acelomats
Els acelomats (Acoelomata) són un grup d'animals bilaterals triblàstics en els quals el mesoderma no s'organitza mai en cavitats tancades o sigui que no té celoma ni pseudoceloma. Per tant, no tenen de cavitat general; tenen un cos massís, ja que entre la paret del cos i l'intestí existeix una massa de cèl·lules (mesènquima) i fibres musculars. El terme acelomat no té cap significat taxonòmic
Arcturus
Arcturus és el quart estel més brillant del cel nocturn, amb una magnitud visual de -0,04, després de Sírius, Canopus (α Carinae) i Alpha Centauri. És l'estel més brillant de l'hemisferi celeste nord. Es troba a la constel·lació del Bover, al Núvol Interestel·lar Local. Juntament amb Spica i Denebola, forma part de l'asterisme del Triangle de Primavera i, per extensió, del Gran diamant juntament amb Cor Caroli. És un estel relativament proper, situat a 36,7 anys-llum del Sol
Aigua dolça
L'aigua dolça o continental, és l'aigua que té concentracions mínimes de sals en dissolució, especialment clorur de sodi. La majoria d'aigua dolça és de rius, llacs i deus subterrànies, i també en forma de neu o gel. En contrast, l'aigua de mar es troba sobretot en els mars i oceans. En darrer terme, tota l'aigua dolça prové de l'atmosfera, en forma de precipitació o condensació. El fet que una aigua sigui dolça no implica que pugui ser potable