2004 Top Ten of Conflict for Religion

Budisme: El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama. Una branca d'aquesta doctrina esdevingué, amb el temps, un sistema religiós
El Capital: El capital. Crítica de l'economia política és un tractat d'economia política escrit per Karl Marx. És una anàlisi crítica del capitalisme i les seves pràctiques econòmiques. Marx basa el seu treball en el dels economistes clàssics com Adam Smith, David Ricardo. Incorpora també la metodologia dialèctica de G.W.F. Hegel i idees provinents del socialisme francès d'autors com Pierre-Joseph Proudhon
Catarisme: El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del segle x fins al xiv, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa. Els seguidors d'aquest corrent es coneixen com a càtars o també albigesos. Sovint s'anomenaven a ells mateixos bons homes o bons cristians
Judaisme: El judaisme és la religió del poble jueu. És la més antiga de les tres religions monoteistes majoritàries i una de les tradicions religioses més antigues que encara es practiquen. La majoria dels dogmes i la història del judaisme són el fonament del cristianisme, i l'origen de l'islam hi està vinculat teològicament per mitjà del personatge d'Abraham. Fins a la creació d'Israel com a estat, després de la Segona Guerra Mundial, no hi havia cap estat al món on el judaisme fos religió oficial
Creença: Una creença és un judici de valor, idea o generalització mental no lògica ni raonada científicament que es percep com a realitat o una alternativa d'aquesta i que pot haver estat instal·lada per l'experiència d'alguna vivència o per aprenentatge, no sempre amb consciència d'haver-la adquirida. Les creences més importants són les conviccions i els prejudicis
Cristianisme: El cristianisme és una religió abrahàmica monoteista basada en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret segons es presenta al Nou Testament. Els adherents d'aquesta fe, coneguts com a «cristians» —del grec Χριστιανός, khristianós— creuen que Jesús és el Messies profetitzat al Tanakh
Asclepi: En la mitologia grega, Asclepi era el déu de la medicina. Fill d'Apol·lo i de Coronis. Era casat amb Epíone i pare de Macàon i de Podaliri, segons Homer. A banda dels altres dos fills mencionats per Homer també se li atribueix la paternitat de Janiscus, Alexenor, Àrat, d'Higiea, Egla, Iaso i Panacea, la majoria dels quals només són personificacions dels poders atribuïts al seu pare
Agnosticisme: L'agnosticisme és un posicionament religiós segons el qual l'existència o no d'un déu o una mitologia de deïtats és desconeguda i, per tant, irrellevant. A vegades aquesta falta de certesa o coneixements és un posicionament personal, relacionat amb l'escepticisme, en altres casos s'afirma que el coneixement sobre l'existència o no d'éssers superiors no només és desconeguda sinó que tampoc es pot conèixer. En el primer cas parlem d'agnosticisme dèbil, mentre que en el segon d'agnosticisme fort
Afrodita: En la mitologia grega, Afrodita era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat. Era representada nua, i entre els seus símbols destaquen la copinya, la murta, la poma i el colom, i també la rosa, el pardal i el cigne. El culte a Afrodita era molt estès en el món grecoromà, i en la mitologia romana correspon a Venus. Pel que fa al seu origen, té força similituds amb la deessa fenícia Astarte, amb la deessa mesopotàmica Ishtar i amb la sumèria Inanna, de manera que és
Abadia: Una abadia és un monestir cristià governat per un abat o abadessa, que és el pare o mare espiritual de la comunitat, i que s'elegeix per un determinat nombre d'anys o per tota la vida. Per tal que un monestir es regeixi per un abat i tingui categoria d'abadia, cal que es compongui d'un mínim de quinze monjos amb els vots solemnes fets. En bona part de la Catalunya occidental l'abadia és la casa on viu el rector; és a dir, la rectoria de la Catalunya oriental