2006 Top Ten of Conflict for Nature

Energia: L'energia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres. Està molt relacionada amb el treball, l'entalpia, l'entropia i, en física nuclear, la massa. L'energètica, que inclou la termodinàmica i altres aspectes, és la branca de la ciència que s'ocupa de l'estudi de l'energia i la tecnologia energètica la que l'aplica. L'energia és un nexe d'unió que apareix en totes les
Mar Mediterrània: La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa, l'Àfrica i Àsia. Cobreix una extensió aproximada de 2.500.000 km². És el bressol de moltes civilitzacions occidentals de l'edat antiga
Plàstic: En química i tecnologia, els plàstics són materials orgànics polimèrics d'alta massa molecular. Són molècules gegants formades per àtoms de carboni juntament amb altres d'hidrogen, oxigen, i en menor mesura, clor, fluor, nitrogen o silici. Els plàstics són sòlids amorfs, sintètics o semisintètics, que tenen una gran utilitat per a la indústria
Astronomia: L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química. El seu camp d'interès abasta els planetes, els satèl·lits naturals, els estels, les nebuloses, les galàxies, els meteoroides, els asteroides i els cometes, juntament amb fenòmens com les supernoves, els esclats de rajos gamma, els quàsars, els blàzars, els púlsars i la radiació còsmica de fons. A grans trets, l'astronomia
Terra: La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida. Un 29% de la seva superfície és coberta per terra en forma de continents i illes i un 71% per aigua, la major part de la qual es troba als mars i els oceans, que formen la hidrosfera conjuntament amb els llacs, els rius i altres masses d'aigua dolça. Gran part de les regions polars està coberta de gel. La capa exterior de la Terra es divideix en nombroses plaques tectòniques
Ratpenats: Els ratpenats o voliacs (Chiroptera) són un ordre de mamífers placentaris. Gràcies a les seves extremitats anteriors en forma d'ales, són els únics mamífers capaços de volar, cosa que fan amb major agilitat que la majoria dels ocells. Tenen els dits units pel patagi, una membrana fina. El ratpenat més petit, que segons el criteri que es faci servir també és el mamífer vivent més menut, és el ratpenat de nas porcí, amb una llargada de 29-34 mm, una envergadura de 150 mm i un pes de 2-2,6 g
Àcid desoxiribonucleic: L'àcid desoxiribonucleic és una molècula composta de dues cadenes de polinucleòtids enrotllades al llarg d'un eix comú que formen una doble hèlix amb les instruccions genètiques per al desenvolupament, el funcionament, el creixement i la reproducció de tots els organismes coneguts i molts virus. L'ADN i l'àcid ribonucleic (ARN) són àcids nucleics, que constitueixen els quatre tipus de macromolècules essencials per a la vida juntament amb els lípids, les proteïnes i els glúcids
Urà (planeta): Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol. Fou anomenat en referència al déu grec del cel, Urà, que en la mitologia grega era el pare de Cronos (Saturn) i l'avi de Zeus (Júpiter). És el tercer planeta més gran i el quart més massiu del sistema solar. La seva composició química és semblant a la de Neptú, però diferent de la dels gegants gasosos més grans, Júpiter i Saturn, per la qual cosa els científics sovint es refereixen a Urà i Neptú com a «gegants
Reproducció: En el camp de biologia s'entén per reproducció o procreació al procés mitjançant el qual es generen nous organismes. La reproducció és doncs un principi fonamental de totes les formes de vida, ja que cada individu existeix com a resultat d'una reproducció
Radioactivitat: La radioactivitat és un fenomen físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració. Els raigs emesos s'anomenen, segons el cas, raigs alfa, raigs beta o raigs gamma, es consideren