2006 Top Ten of Conflict for Religion

Islam
L'islam és una religió monoteista abrahàmica, fundada al segle vii a la península Aràbiga. Els seus fidels (musulmans) creuen que Déu va revelar el seu missatge al profeta Mahoma (Muhàmmad) mitjançant l'arcàngel Gabriel (Jibril). Aquest missatge va quedar plasmat en l'Alcorà, el llibre sagrat d'aquesta religió. El contingut fonamental d'aquesta revelació és que Déu és un i que tot és obra de Déu, així que la finalitat de la vida és sotmetre's a la seva voluntat per tal de viure-hi en
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu. És la més antiga de les tres religions monoteistes majoritàries i una de les tradicions religioses més antigues que encara es practiquen. La majoria dels dogmes i la història del judaisme són el fonament del cristianisme, i l'origen de l'islam hi està vinculat teològicament per mitjà del personatge d'Abraham. Fins a la creació d'Israel com a estat, després de la Segona Guerra Mundial, no hi havia cap estat al món on el judaisme fos religió oficial
Cristianisme
El cristianisme és una religió abrahàmica monoteista basada en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret segons es presenta al Nou Testament. Els adherents d'aquesta fe, coneguts com a «cristians» —del grec 'Χριστιανός, khristianós— creuen que Jesús és el Messies profetitzat al Tanakh
Judeocatalà
El judeocatalà, també anomenat catalànic o qatalanit en hebreu, fou el dialecte del català que parlaven els jueus catalans a la Corona catalanoaragonesa. L'època d'or del judeocatalà s'estén del segle xii fins al 1391, data de la primera diàspora cap a les costes del nord d'Àfrica més particularment. Després del 1492, amb la segona diàspora, hi hagué també una arribada massiva dels jueus expulsats de Castella, que parlaven judeocastellà. En algunes comunitats la barreja és ràpida i se'n
Islamofòbia
La islamofòbia consisteix en un prejudici negatiu categòric contra els musulmans, contra l'islam globalment o contra una part de la fe musulmana. És una forma d'intolerància religiosa que va des d'una senzilla actitud mental o emocional fins a l'aplicació d'estereotips i la discriminació, que a vegades arriba a expressar‐se amb l'assetjament i la violència verbal i física. La islamofòbia és alimentada pel prejudici que l'islam és monolític, refractari als canvis, inferior a la cultura
Aker
En la mitologia egípcia, Aker era un déu de la terra i dels morts. És el guardià de la porta de l'inframón. És simbolitzat sovint per una peça petita de terra, un extrem del qual és el cap d'un humà, i l'altre un lleó; també és simbolitzat per un parell de lleons que miren en direccions oposades
Atena
Atena o Atenea, en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les / Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania i alhora també de la guerra. A més a més, va exercir també de deessa protectora de la ciutat d'Atenes, ciutat de la qual probablement va rebre el seu nom i que hostatja el Partenó de l'Acròpoli d'Atenes —centre de culte a aquesta deessa en l'Antiguitat
Afrodita
Afrodita era, en la mitologia grega, la deessa de l'amor, la bellesa i la fecunditat. És probable que el seu origen no sigui grec sinó oriental, de Xipre o de les costes fenícies. Ericina fou un sobrenom d'Afrodita, venerada en un santuari del mont Èrix, a Sicília. Urània fou el sobrenom d'Afrodita com a representant de l'amor pur. A partir de la fusió amb la mitologia romana l'anomenaren Venus
Budisme
El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama. Una branca d'aquesta doctrina esdevingué, amb el temps, un sistema religiós
Apol·lo
Apol·lo, o Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios. És fill de Zeus i Leto, i el germà bessó d'Àrtemis. També se'l coneix amb el nom de Febus per ser net de la titànide Febe