2006 Top Ten of Conflict for Religion

Islam: L'islam és una religió monoteista abrahàmica, fundada al segle vii a la península Aràbiga. Els seus fidels (musulmans) creuen que Déu va revelar el seu missatge al profeta Mahoma (Muhàmmad) mitjançant l'arcàngel Gabriel (Jibril). Aquest missatge va quedar plasmat en l'Alcorà, el llibre sagrat d'aquesta religió. El contingut fonamental d'aquesta revelació és que Déu és un i que tot és obra de Déu, així que la finalitat de la vida és sotmetre's a la seva voluntat per tal de viure-hi en
Cristianisme: El cristianisme és una religió abrahàmica monoteista basada en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret segons es presenta al Nou Testament. Els adherents d'aquesta fe, coneguts com a «cristians» —del grec Χριστιανός, khristianós— creuen que Jesús és el Messies profetitzat al Tanakh
Judaisme: El judaisme és la religió del poble jueu. És la més antiga de les tres religions monoteistes majoritàries i una de les tradicions religioses més antigues que encara es practiquen. La majoria dels dogmes i la història del judaisme són el fonament del cristianisme, i l'origen de l'islam hi està vinculat teològicament per mitjà del personatge d'Abraham. Fins a la creació d'Israel com a estat, després de la Segona Guerra Mundial, no hi havia cap estat al món on el judaisme fos religió oficial
Aker: En la mitologia egípcia, Aker era un déu de la terra i dels morts. És el guardià de la porta de l'inframón. És simbolitzat sovint per una peça petita de terra, un extrem del qual és el cap d'un humà, i l'altre un lleó; també és simbolitzat per un parell de lleons que miren en direccions oposades
Islamofòbia: La islamofòbia consisteix en un prejudici negatiu categòric contra els musulmans, contra l'islam globalment o contra una part de la fe musulmana. És una forma d'intolerància religiosa que va des d'una senzilla actitud mental o emocional fins a l'aplicació d'estereotips i la discriminació, que a vegades arriba a expressar‐se amb l'assetjament i la violència verbal i física. La islamofòbia és alimentada pel prejudici que l'islam és monolític, refractari als canvis, inferior a la cultura
Atena: Atena o Atenea, en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania i alhora també de la guerra. A més a més, va exercir també de deessa protectora de la ciutat d'Atenes, ciutat de la qual probablement va rebre el seu nom i que hostatja el Partenó de l'Acròpoli d'Atenes —centre de culte a aquesta deessa en l'Antiguitat
Afrodita: En la mitologia grega, Afrodita era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat. Era representada nua, i entre els seus símbols destaquen la copinya, la murta, la poma i el colom, i també la rosa, el pardal i el cigne. El culte a Afrodita era molt estès en el món grecoromà, i en la mitologia romana correspon a Venus. Pel que fa al seu origen, té força similituds amb la deessa fenícia Astarte, amb la deessa mesopotàmica Ishtar i amb la sumèria Inanna, de manera que és
Càbala: La càbala és la tradició mística del judaisme. El nom càbala prové de l'arrel hebrea q-b-l i significa 'rebre'. Les arrels primeres de la càbala es troben a la Torà, les escriptures sagrades del judaisme. A causa de la tradició oral centenària, la càbala va incorporar influències diverses, com ara gnòstiques, neoplatòniques i cristianes
Budisme: El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama. Una branca d'aquesta doctrina esdevingué, amb el temps, un sistema religiós
Apol·lo: Apol·lo, de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios. És fill de Zeus i Leto, i el germà bessó d'Àrtemis. També és conegut amb el nom de Febus, per ser net de la titànide Febe