2006 Top Ten of Conflict for Society

Dialectes del català
L'any 1861, Manuel Milà i Fontanals va proposar la divisió dialectal del català en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental. El criteri de divisió dialectal era de caràcter fonètic, concretament responia al vocalisme àton
Prostitució
La prostitució és un negoci que inclou totes aquelles pràctiques sexuals a canvi de diners. Les persones que venen el seu «treball» sexual s'anomenen meretrius, prostituts, putes, meuques, cueques, barjaules o fembres, entre altres. També hi ha noms eufemístics, com massatgista o escort o gigoló. Els homes que compren aquests serveis són els puteros. Tot i que des del punt de vista capitalista, s'anomenen clients. Generalment, la prostitució està lligada a la pràctica del proxenetisme, un
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, històricament de centreesquerra, republicà i federalista, que avui dia es defineix d'esquerra socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans. En l'actualitat, el nom fundacional només representa la federació a Catalunya del partit
Partit Popular (Espanya)
El Partit Popular és un partit polític espanyol situat en la dreta política. S'autodenominen democristians i conservadors liberals. Va ser fundat en el gener de 1989, encara que va ser refundat, substituint l'antiga Aliança Popular. Des de 2011 i fins 2018, va ser el partit que va ocupar el Govern d'Espanya, sota el mandat de Mariano Rajoy, fins que va ser desplaçat a causa de l'aprovació d'una moció de censura en la seva contra liderada per Pedro Sánchez. La sentència de la investigació judicial
Coalicio Valenciana
Coalició Valenciana [sic] (CV) va ser un partit polític blaver, considerat com ultradretà. Fundat en 2004 per l'expresident del Grup d'Accio Valencianista Juan García Sentandreu, el seu àmbit d'actuació va ser el País Valencià
Parlament de Catalunya
El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya. És una de les institucions que formen la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el Consell Executiu o Govern, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. L'article 55 de l'Estatut de Catalunya de 2006 defineix el Parlament com aquell que:Representa el poble de Catalunya. Exerceix la
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya. És integrada pel Parlament de Catalunya, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions de l'administració
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar. Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les llengües indoeuropees. El nombre de parlants de llengües romàniques al món com a llengua materna supera els 1.000 milions, essent el català la sisena llengua romànica per nombre de parlants nadius: castellà, portuguès, francès, italià, romanès, i català (>10milions). La disciplina que estudia les llengües romàniques és la romanística
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos. És parlat actualment, a més d'Espanya, en nombrosos països dels continents americà, africà i asiàtic, per 560 milions de persones. Pertany al grup de les llengües indoeuropees i prové de l'evolució del llatí vulgar (+90%), evidenciant també
Baix Empordà
El Baix Empordà és una de les dues comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936. La capital de comarca i cap de partit judicial és la Bisbal d'Empordà des del segle xix. Modernament, i més en l'àmbit literari que no pas popular, és freqüent referir-se a aquestes terres empordaneses amb el sobrenom de l'Empordanet. Té 133.247 habitants (2018