2008 Top Ten of Polemic for Philosophy
- Creació
- La Creació és l'acte pel qual una divinitat forma el món, el cosmos o la vida. Constitueix una creença bàsica de les principals religions i mitologies. En l'època moderna s'ha intentat conjugar amb les explicacions científiques (creacionisme). Suposa una cosmogonia basada en una força sobrenatural o intel·ligent, que exclou l'atzar
- Símbol nabla
- El nabla és un símbol que s'escriu com a ∇. El nom prové de la paraula grega que servia per definir un antic instrument. Paraules similars existeixen en arameu i hebreu
- Vlaamse Liberalen en Democraten
- Vlaamse Liberalen en Democraten (VLD), és un partit polític flamenc. La cara visible del partit és l'actual president belga, Guy Verhofstadt. Actualment el partit s'està plantejant canviar el nom de VLD a OpenVLD. Fou creat el 1992 a partir del Partij voor Vrijheid en Vooruitgang (PVV), nom que va prendre la secció flamenca del Partit Liberal
- Partit Democràtic (Luxemburg)
- El Partit Democràtic és un partit polític de Luxemburg. Aquest partit polític és liberal i europeista; forma part del partit dels Europeus Liberals, Demòcrates i Reformistes
- Cognició
- El concepte de cognició fa referència a l'aptitud dels éssers de processar informació a partir de la percepció, el coneixement adquirit i característiques subjectives que permeten valorar i considerar certs aspectes en detriment d'altres
- Regla D'Hondt
- La regla D'Hondt és un sistema que inventà el matemàtic i advocat belga Victor D'Hondt el 1878 per repartir els escons en un sistema de representació proporcional plurinominal de partits. El mètode s'utilitza, entre altres llocs, a l'Argentina, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Colòmbia, Croàcia, Escòcia, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, Gal·les, Israel, el Japó, els Països Baixos, Polònia, Portugal, Suïssa, Turquia, Xile, i en alguns països europeus només per a les eleccions al Parlament
- Feudalisme
- El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època. Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents, en els quals el senyor proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de l'Església i tenien una relació de dependència més o menys forta amb el rei de cada regió. Alguns dels seus
- Deu manaments
- Els Deu Manaments o el Decàleg són un conjunt de lleis religioses i morals de les religions abrahàmiques, donades per Déu als israelites a una muntanya referida com el Mont Sinaí o l'Horeb. La Bíblia ho descriu com que van ser dits per Déu a aquells que estaven presents al Sinaí i posteriorment com escrits pel dit de Déu en dues taules de pedra, que Déu donà a Moisès. Els manaments estan registrats a Èxode 20:2-17 i Deuteronomi 5:6-21. La paraula «decàleg» prové del grec δέκα
- Filosofia
- La filosofia és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa. És l'estudi de qüestions generals i fonamentals sobre l'existència, el coneixement, els valors, la raó, la ment i el llenguatge; que es problematitzen. El terme fou encunyat probablement per Pitàgores. Els mètodes filosòfics inclouen el qüestionament, la discussió crítica o l'argument racional i la presentació
- Al·legoria de la caverna
- El mite de la caverna és una al·legoria presentada pel filòsof de l'antiga Grècia Plató en la seva obra La República (514a–520a) per comparar «l'efecte de l'educació (παιδεία) i la manca d'aquesta en la nostra natura». Està escrita com un diàleg entre el germà de Plató, Glaucó, i el seu mentor, Sòcrates, narrat per aquest darrer. L'al·legoria es presenta després de l'analogia del sol (508b–509c) i l'analogia de la línia dividida (509d–513e). Totes tres estan caracteritzades