2014 Top Ten of Conflict for Religion

Judaisme: El judaisme és la religió del poble jueu. És la més antiga de les tres religions monoteistes majoritàries i una de les tradicions religioses més antigues que encara es practiquen. La majoria dels dogmes i la història del judaisme són el fonament del cristianisme, i l'origen de l'islam hi està vinculat teològicament per mitjà del personatge d'Abraham. Fins a la creació d'Israel com a estat, després de la Segona Guerra Mundial, no hi havia cap estat al món on el judaisme fos religió oficial
Cristianisme: El cristianisme és una religió abrahàmica monoteista basada en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret segons es presenta al Nou Testament. Els adherents d'aquesta fe, coneguts com a «cristians» —del grec Χριστιανός, khristianós— creuen que Jesús és el Messies profetitzat al Tanakh
Islam: L'islam és una religió monoteista abrahàmica, fundada al segle vii a la península Aràbiga. Els seus fidels (musulmans) creuen que Déu va revelar el seu missatge al profeta Mahoma (Muhàmmad) mitjançant l'arcàngel Gabriel (Jibril). Aquest missatge va quedar plasmat en l'Alcorà, el llibre sagrat d'aquesta religió. El contingut fonamental d'aquesta revelació és que Déu és un i que tot és obra de Déu, així que la finalitat de la vida és sotmetre's a la seva voluntat per tal de viure-hi en
Monestir: Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos. Originàriament un monestir era la cel·la d'un sol monjo, dit en aquest cas ermità o anacoreta. Posteriorment la tendència va ser la reunió dels diversos monjos per a establir una vida en comú. En aquest cas els monestirs cristians s'anomenen abadies, o priorats,, segons el nombre de monjos. En tots els casos, la característica és la situació isolada del monestir, almenys
Evangelització: Es coneix com a evangelització l'acte de predicar l'Evangeli de Jesús, és a dir, de difondre el cristianisme. Per extensió s'aplica també a qualsevol tipus de proselitisme, sigui aquest religiós o no
Déu: Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat. En ambients cristians, s'acostuma a escriure en minúscula els déus de les religions politeistes i en majúscula l'entitat abstracta del monoteisme. Si la religió corresponent inspira la llei secular, la societat o el règim polític s'anomena teocràcia
Catolicisme: El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral. Actualment, es divideix en les següents:L'Església Catòlica Romana, que segueix el ritu llatí. L'Església Catòlica d'Orient o Església Uniata, que segueix el ritu d'Orient
Creació segons el Gènesi: La Creació segons Gènesi és l'explicació bíblica sobre la creació del món i de l'home dels dos primers capítols del llibre bíblic del Gènesi, que conté dos relats de la Creació diferenciats per la seqüència dels fets
Zeus: En la mitologia grega, Zeus és el déu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Júpiter i en l'hindú Indra, i els grecs van identificar el déu egipci Amon amb Zeus. Va lluitar contra el seu pare amb el suport de la resta dels seus germans, i també d'altres déus, i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp
Posidó: En la mitologia grega, Posidó, fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans. Tan aviat era el germà gran com el germà petit de Zeus. La llegenda que explica que Zeus, quan va arribar a l'edat viril, va obligar el seu pare (Cronos) a retornar els fills que s'havia empassat, fa de Zeus el germà petit. Però amb el desenvolupament del dret de primogenitura, Zeus, que era el déu suprem, va adoptar el paper de fill gran. Per això Posidó va ser considerat, ja en època clàssica, el