2014 Top Ten of Polemic for Society
- Elisió
- Elisió és un fenomen fonètic consistent en la pèrdua d'un so vocàlic per la influència del context. Se sol produir quan hi ha dos sons idèntics com en la contracció del, on la repetició del so de la vocal neutra fa que només es conservi una vocal i l'altra desaparegui. Aquesta desaparició pot plasmar-se a l'escrit o ser només un fenomen
- Preposició
- Una preposició és una categoria gramatical que s'encarrega de relacionar un element sintàctic —per exemple, un verb— amb els seus complements. La preposició és una categoria invariable, és a dir, que no té ni gènere ni nombre. El seu nom ve donat perquè es col·loca davant de la paraula que vol subordinar, això la distingeix de la posposició existent en altres idiomes, com el basc
- Text expositiu
- Els texts expositius serveixen fonamentalment per donar informació de manera objectiva i ordenada sobre fets, idees, teories, etc., a un lector o a un oient interessat en un tema determinat
- Temps verbal
- El temps verbal és una característica pròpia de moltes llengües per a distingir esdeveniments presents, passats, futurs o imaginaris. D'altres llengües expressen el temps amb vocables propis o morfemes. Per a veure la conjugació del temps verbal en català, consulteu Flexió verbal del català
- Diftong
- Un diftong és un grup fònic format per dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba. A la majoria de llengües per tenir diftong una de les dues vocals ha de ser feble o tancada (I,U, o anàlogues
- Complement circumstancial
- El complement circumstancial (CC) expressa matisos i circumstàncies de l'acció del verb i té una àmplia llibertat d'emplaçament dins l'oració. El complement circumstancial és, per definició, un complement no argumental, és a dir, no exigit pel verb i, per tant, prescindible. Quan trobem complements que tradicionalment s'han tractat com a circumstancials però que no siguin prescindibles és probable que estiguem davant un complement de règim verbal inherent o pseudocircumstancial
- Complement agent
- El complement agent és la funció sintàctica pròpia de les oracions en veu passiva. Consta d'un sintagma nominal o equivalent introduït per la preposició «per». En l'oració activa corresponent fa de subjecte, i com que tradicionalment el subjecte sol tenir el paper de ser l'agent que realitza l'acció expressada pel verb, el complement de la passiva ha rebut aquest nom
- Ballesta
- Una ballesta és una arma per a la guerra i la caça que dispara diferents tipus de fletxes a gran distància, antigament també projectils esfèrics. És formada per un arc amb corda col·locat transversalment al cap d'un mànec o arbrer on té el punt de suport el mecanisme per a parar l'arc i hi ha el mecanisme de mantenir-la parada i disparar-la
- Principat
- Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra. Al llarg de la història i a diferents indrets es poden distingir diversos tipus de principats:Petit territori on el sobirà és un Príncep hereditari. Exemples actuals són Mònaco i Liechtenstein. En algunes monarquies és el territori associat al títol exclusiu de l'hereu, però sense cap paper com a governant. Per exemple, el Príncep de Girona a la Corona d'Aragó, el Príncep d'Astúries al Regne de
- Hiat
- Un hiat és la concurrència de dues vocals successives que pertanyen a dues síl·labes diferents, i que per tant, no formen diftong