2015 Top Ten of Conflict for Nature

Procariotes: Els procariotes són un tipus d'organismes unicel·lulars caracteritzats per no disposar de nucli cel·lular diferenciat, és a dir, el seu ADN no està confinat a l'interior d'una membrana, sinó que està en una regió irregular del citoplasma anomenada nucleoide, contraposant-se així als eucariotes. Generalment són microscòpics i mai formen teixits diferenciats. Les seves parts principals són la membrana plasmàtica, els ribosomes, el cromosoma, la paret cel·lular i el mesosoma
Aigua: L'aigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química , els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà. És el constituent majoritari de la pluja, els mars, els llacs, els rius… L'aigua té una elevada capacitat per a dissoldre substàncies i rarament es troba com a substància pura sinó essent part d'alguna mescla. A la natura tota l'aigua es troba barrejada amb altres substàncies. L'aigua pura es pot obtenir en el
Sol: El Sol és un estel situat al centre del sistema solar. Es tracta d'una esfera gairebé perfecta de plasma calent portada a la incandescència per les reaccions de fusió nuclear que es produeixen al seu nucli i que radia energia majoritàriament en forma de llum visible i radiació infraroja. És amb molta diferència la font d'energia més important per a la vida a la Terra. Té un diàmetre d'aproximadament 1,39 milions de quilòmetres, xifra que equival a uns 109 diàmetres terrestres, i una massa
Gos: El gos, ca o quisso és un mamífer carnívor de la família dels cànids. Es tracta d'una subespècie domesticada del llop i és l'únic cànid que ha estat domesticat del tot. Els éssers humans en tenen com a animals de companyia o gossos de treball. Els gossos de carrer o ferals, en canvi, tendeixen a evitar el contacte humà. La Federació Cinològica Internacional (FCI) en reconeix 353 races, que presenten una gran varietat de dimensions, fisonomies i temperaments
Patatera: La patatera, trumfera, creïllera o pataquera és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles. Segons el sistema de classificació APG II és dins del clade dels eudicots, en concret dins dels euasterids I, on se situa l'ordre de les solanals
Fongs: Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, amb digestió externa i que inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars. Els fongs, també anomenats eumicots, formen un grup monofilètic que és filogenèticament diferent dels mixomicets i els oomicets, morfològicament similars. Els fongs són organismes heteròtrofs que posseeixen una paret cel·lular quitinosa, i la majoria d'espècies creixen en forma de filaments multicel·lulars anomenades hifes, que formen un miceli
Lemminis: Els lemminis (Lemmini) són una tribu de petits rosegadors miomorfs. Habiten les tundres, les taigàs i les praderies àrtiques del nord del continent americà, així com algunes regions d'Euràsia. S'alimenten principalment d'herba, arrels i fruits. El seu cicle de reproducció es caracteritza per ser bastant curt, cosa que, juntament amb la gran fertilitat de les femelles, produeix freqüents explosions demogràfiques que es compensen en part per l'actuació dels depredadors i l'escassetat d'aliments en
Pluja àcida: La pluja àcida és una precipitació que conté en dissolució àcids sulfúric i nítric produïts per la combinació dels òxids de sofre i de nitrogen, despresos en els processos industrials o per emissions naturals, amb el vapor d'aigua atmosfèric. Té efectes altament corrosius i provoca un augment de l'acidesa de rius i llacs i, en general, del sòl, el qual priva del calci per lixiviació. Provoca la mort de la flora i de la fauna aquàtica, degrada els boscos, així com destrueix les
Animals: Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars. La gran majoria dels animals consumeixen matèria orgànica, respiren oxigen, es mouen, es reprodueixen sexualment i es formen a partir d'una esfera de cèl·lules amb una cavitat central (blàstula) durant el seu desenvolupament embrionari. Se n'ha descrit més d'un milió i mig d'espècies vivents, de les quals aproximadament un milió corresponen a insectes, però es calcula que n'hi ha més de set milions. La seva mida
Charles Robert Darwin: Charles Robert Darwin fou un naturalista, geòleg i biòleg anglès, conegut principalment per les seves contribucions a la ciència de l'evolució. El seu postulat que totes les espècies d'éssers vius tenen una descendència comuna és acceptat de manera general i considerat un concepte científic fonamental. En una publicació conjunta amb Alfred Russel Wallace, plantejà la seva teoria científica, segons la qual l'evolució, que segueix un patró semblant a les branques d'un arbre, és el resultat d