2015 Top Ten of Conflict for Religion

Cristianisme: El cristianisme és una religió abrahàmica monoteista basada en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret segons es presenta al Nou Testament. Els adherents d'aquesta fe, coneguts com a «cristians» —del grec Χριστιανός, khristianós— creuen que Jesús és el Messies profetitzat al Tanakh
Budisme: El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama. Una branca d'aquesta doctrina esdevingué, amb el temps, un sistema religiós
Hinduisme: L'hinduisme és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia que reconeixen l'autoritat dels Vedes, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys. Si se'l considera una religió, en seria la tercera a escala mundial, amb aproximadament 1.000 milions de practicants, el 96% dels quals viuen al subcontinent indi
Islam: L'islam és una religió monoteista abrahàmica, fundada al segle vii a la península Aràbiga. Els seus fidels (musulmans) creuen que Déu va revelar el seu missatge al profeta Mahoma (Muhàmmad) mitjançant l'arcàngel Gabriel (Jibril). Aquest missatge va quedar plasmat en l'Alcorà, el llibre sagrat d'aquesta religió. El contingut fonamental d'aquesta revelació és que Déu és un i que tot és obra de Déu, així que la finalitat de la vida és sotmetre's a la seva voluntat per tal de viure-hi en
Prometeu (mitologia): Prometeu és una divinitat de la mitologia grega. El seu estatut varia dins el panteó grec en funció de les versions del mite, algunes de les quals el presenten com a tità i d'altres com a fill d'un tità. La figura de Prometeu, que es correspon amb el que s'anomena un heroi cultural, està relacionada amb tres esdeveniments mítics: l'aparició dels sacrificis als déus, el control del foc per part de l'home i l'aparició de la dona
La Meca: La Meca és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga. Antigament es va anomenar Makoraba. En aquesta ciutat va néixer Mahoma i és la més important de totes les ciutats santes de l'islam, visitada cada any per nombrosos pelegrins
Hades: En la mitologia grega, Hades (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani. Haidou era el genitiu de la paraula, i significava "la casa d'Hades"; el seu nominatiu Haides era, originalment, la designació de l'estança de la mort
Afrodita: En la mitologia grega, Afrodita era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat. Era representada nua, i entre els seus símbols destaquen la copinya, la murta, la poma i el colom, i també la rosa, el pardal i el cigne. El culte a Afrodita era molt estès en el món grecoromà, i en la mitologia romana correspon a Venus. Pel que fa al seu origen, té força similituds amb la deessa fenícia Astarte, amb la deessa mesopotàmica Ishtar i amb la sumèria Inanna, de manera que és
Set Sagraments: Els sagraments, a la teologia de l'Església catòlica, són signes sensibles i eficaços de la gràcia invisible de Déu. Per ells s'atorga la vida divina, oferint al creient la possibilitat de ser fill de Déu. Van ser instituïts per Jesucrist i confiats a l'Església
Atena: Atena o Atenea, en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania i alhora també de la guerra. A més a més, va exercir també de deessa protectora de la ciutat d'Atenes, ciutat de la qual probablement va rebre el seu nom i que hostatja el Partenó de l'Acròpoli d'Atenes —centre de culte a aquesta deessa en l'Antiguitat