2015 Top Ten of Polemic for Religion

Idolatria
Idolatria és un concepte abrahàmic per a l'adoració indeguda que es dona als ídols. A totes les religions abrahàmiques la idolatria està severament prohibida, encara que les interpretacions del que constitueix idolatria varia entre elles. En altres religions l'ús d'imatges de culte és acceptat. Quines imatges, idees o objectes constitueixen idolatria sovint és objecte de considerables disputes
Creixent lunar i estrella
El creixent lunar i l'estrella, és a dir, la representació gràfica d'una mitja lluna combinat amb una o més estrelles, va ser un símbol molt estès a través del món antic, amb exemples testificats des de la Mediterrània Oriental fins a l'Àsia Central i l'Índia, alguns antics de 4.000 anys
Monoteisme
El monoteisme és la creença en un Déu únic, sovint amb els dons de l'omnisciència, omnipotència i omnipresència. En la mitologia egípcia antiga ja es practicava el monoteisme sota el déu solar Aton instaurat pel faraó Amenhotep IV. Avui en dia el concepte acostuma a estar dominat per les Religions abrahàmiques i es contraposa a altres tradicions com el politeisme o el panteisme
Nombre de la bèstia
En numerologia, el 666 és el nombre de la bèstia, relacionat habitualment amb el dimoni o amb l'Anticrist
Triptòlem
Triptòlem va ser un heroi, fill de Celeu, rei d'Eleusis i Metanira i germà de Demofó, segons la genealogia més acceptada a la mitologia grega. Altres tradicions el feien fill de Disaules i de Baubo, o de l'heroi Eleusis, o fins i tot d'Oceà i de Gea
Gran Cisma d'Orient
El Cisma Est-Oest va ser el trencament de la comunió que es va produir al segle xi entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental. El cisma va ser la culminació de les diferències teològiques i polítiques que s'havien desenvolupat durant els segles precedents entre el cristianisme oriental i occidental
Evangeli segons Lluc
L'Evangeli segons Lluc és el tercer dels evangelis canònics i sinòptics. Va ser escrit al voltant de l'any 80 dC. És l'evangeli més pastoral, destinat a les comunitats cristianes. Dona relleu a la bondat de Jesús. Va basar-se en l'evangeli de Marc, l'anomenada Font Q i altres recerques personals, com proclama el manuscrit
Min (déu)
Min, un aspecte del déu Amon, era de les deïtats egípcies més antigues. El seu símbol era el tro, i sempre se'l mostrava com un home amb el penis erecte. En rares ocasions té el cap d'un lleó. Com a déu de la fertilitat i la vegetació, els grecs el van associar amb el déu Pan, però, per la resta, els seus cultes eren diferents. Els grecs van anomenar a la ciutat d'Akhims, on era adorat, Panòpolis
Cristianisme
El cristianisme és una religió abrahàmica monoteista basada en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret segons es presenta al Nou Testament. Els adherents d'aquesta fe, coneguts com a «cristians» —del grec 'Χριστιανός, khristianós— creuen que Jesús és el Messies profetitzat al Tanakh
Prometeu (mitologia)
Prometeu és una divinitat de la mitologia grega. El seu estatut varia dins el panteó grec en funció de les versions del mite, algunes de les quals el presenten com a tità i d'altres com a fill d'un tità. La figura de Prometeu, que es correspon amb el que s'anomena un heroi cultural, està relacionada amb tres esdeveniments mítics: l'aparició dels sacrificis als déus, el control del foc per part de l'home i l'aparició de la dona