2017 Top Ten of Polemic for Philosophy

República: Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania. Sovint, les monarquies i les repúbliques es descriuen com a conceptes mútuament excloents. En aquest sentit les monarquies constitucionals, encara que amb sistemes electorals democràtics no són repúbliques, atès que el màxim sobirà executiu, amb poders limitats
Colonització d'Àfrica: La colonització de l'Àfrica és el procés d'explotació del recursos humans i materials del continent africà per diversos pobles al·lòctons
Despotisme il·lustrat: El despotisme il·lustrat és un concepte polític sorgit durant la segona meitat del segle xviii a Europa característic de les monarquies absolutistes i sistemes de govern de l'Antic Règim influenciat per les idees de la Il·lustració, segons les quals les decisions humanes són guiades per la racionalitat. Els monarques d'aquesta doctrina van contribuir a l'enriquiment de la cultura dels seus països i van adoptar un discurs paternalista. També se'l sol anomenar despotisme benevolent o absolutisme
Monarquia electiva: La monarquia electiva és una forma de govern en la qual el monarca és triat per votació a través d'algun mecanisme de naturalesa variable. A diferència de la democràcia, els electors i els candidats pertanyen a algun cos restringit, pel càrrec ocupat, la pertinença a un estament (naixement), o algun tipus de condició personal o social. Actualment Cambodja, Samoa, l'Orde Sobirana i Militar de Malta, el Vaticà, els Emirats Àrabs Units i Malàisia són les úniques monarquies electives vigents
Feudalisme: El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època. Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents, en els quals el senyor proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de l'Església i tenien una relació de dependència més o menys forta amb el rei de cada regió. Alguns dels seus
Sistema adaptatiu complex: Un sistema adaptatiu complex és un cas especial dels sistemes complexos. Són complexos perquè són diversos i composts de diversos elements d'interconnexió i adaptatius, atès que tenen la capacitat de canviar i d'aprendre de l'experiència. El concepte de sistema adaptatiu complex (SAC) va ser creat a l'interdisciplinari Santa Fe Institute (SFI) per John H. Holland, Murray Gell-Mann i d'altres
Epicureisme: L'epicureisme és una doctrina creada per Epicur, la qual existí entre els segles iii aC i III dC. Generalment l'epicureisme és considerat com una escola hel·lènica
Centralisme: Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució. El poder polític del govern en aquests Estats pot ser transferit a nivells inferiors, a les assemblees regionals o locals, als governadors o als batlles per mitjà d'un procés de devolució de poders, però el poder central conserva el dret de revocar
Primer califat: El primer califat, altrament anomenat califat dels califes ben guiats o califat dels raixidun, també conegut com a califat perfecte o califat ortodox, va ser el primer califat islàmic regit pels quatre primers successors (califes) del profeta Mahoma, coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», al-khulafà ar-raixidun, en àrab. S'inicia l'any 632, immediatament després de la mort del Profeta, i va durar fins a la mort d'Alí ibn Abi-Tàlib, el gener del 661 inclosa la breu successió del
Escepticisme: El corrent escèptic o escepticisme fou un corrent filosòfic iniciat per Pirró d'Elis (360 aC-270 aC). La primera forma d'escepticisme tradicionalment admesa fou el pirronisme. Els primers escèptics, a part d'escèptics o pirrònics, també rebien el nom menys habitual de zètics; aquest darrer terme significa "buscadors que busquen sense trobar res