2018 Top Ten of Polemic for Religion

Cant gregorià
El cant gregorià és un tipus de música vocal monòdica, que té ritme lliure, és cantada sobre textos en llatí, és propi de la litúrgia cristiana, i que s'origina en l'alta edat mitjana
Abat
L'abat és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra. També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir
Clergat
El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós. Depenent de la religió, el clergat generalment es dedica als diversos aspectes del ritual religiós, a l'ensenyament o a l'evangelització. Sovint s'ocupen dels grans esdeveniments de la vida com els naixements, la circumcisió, la confirmació, el matrimoni, o la mort. El clergat de la major part de religions treballa dins i fora dels llocs de culte, i se'ls pot trobar
Calvinisme
El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví
Posidó
En la mitologia grega, Posidó fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans. Tan aviat era el germà gran com el germà petit de Zeus. La llegenda que explica que Zeus, quan va arribar a l'edat viril, va obligar el seu pare (Cronos) a retornar els fills que s'havia empassat, fa de Zeus el germà petit. Però amb el desenvolupament del dret de primogenitura, Zeus, que era el déu suprem, va adoptar el paper de fill gran. Per això Posidó va ser considerat, ja en època clàssica, el
Kaba
La Kaba, Ka'ba o Kaaba és un edifici cúbic situat a la Meca i el lloc més sagrat de l'islam, vers el qual tots els musulmans s'orienten quan efectuen les pregàries. És considerada com «la casa de Déu», l'indret a la Terra on s'uneixen el diví i el terrenal. A l'angle sud-est de l'edifici, s'hi troba la Pedra Negra, una pedra sagrada que, segons la tradició, l'àngel Gabriel va oferir a Abraham quan aquest va construir l'edifici. Un dels cinc pilars de l'islam estipula que, almenys un cop a la
Textos sagrats de l'islam
Els textos sagrats de l'islam són aquelles obres que, segons la religió islàmica, van ser revelades per Déu als diversos profetes al llarg de la història de la humanitat per tal de promulgar-hi les seves lleis. Si bé pels musulmans l'Alcorà és l'última revelació de la Paraula de Déu feta als homes, que conclou i confirma les escriptures anteriors, és un article de fe d'aquesta religió el fet de creure en la legitimitat dels altres llibres revelats, és a dir, at-Tawrat, az-Zabur i al-Injil
Àrtemis
En la mitologia grega, Àrtemis o Artemisa era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça i el regne animal. Algunes tradicions la fan filla de Dèmeter, però la majoria la consideren germana bessona d'Apol·lo, i com ell, filla de Leto i Zeus. Va néixer a Delos, abans que Apol·lo, i tan aviat com va néixer va ajudar a venir al món el seu germà, per això se la va nombrar deessa dels nounats. En el seu honor s'han batejat dos cràters de Venus
Llei de l'atracció
La llei de l'atracció és la creença que els pensaments influïxen sobre les vides de les persones, argumentant que són unitats energètiques que retornaran a la persona una ona energètica semblant a l'emesa. La frase "llei de l'atracció" ha sigut usada per escriptors, teòsofs, autors, filòsofs. Segons los partidaris d'esta llei, això vol dir que els pensaments que té una persona, bé siguen conscients o inconscients, provoquen conseqüències afins a allò que es desitja. A este procés se'l
Temple grec
Un temple grec és l'estança d'un déu a la terra; a dins, al naos, se situava la imatge divina. El temple grec no està dissenyat per a l'adoració en grup sinó com a dedicatòria a una deïtat, cosa que explica que l'escultura que contenia estava sempre en un lloc difícil de veure: es construïen per a complaure el déu, no la gent