2020 Top Ten of Polemic for History
- Mesopotàmia
- Mesopotàmia és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria. Està situada al Creixent Fèrtil
- Santa Aliança
- La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts, els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes
- Laocoont
- Laocoont,, segons la mitologia grega, fou un sacerdot d'Apol·lo Timbri troià, fill d'Antènor. Es casà amb Antíope, la qual li donà dos fills, Etró i Melanto, o bé Antifos i Timbreu. Laoocont atragué la còlera d'Apol·lo en casar-se amb la seva muller davant l'estàtua consagrada a aquest déu, cosa que constituïa un sacrilegi
- Visigots
- Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest». Els visigots van ser un poble sorgit a conseqüència de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels huns, cap al 370. Serien els «gots de l'oest», en oposició als de l'est, els ostrogots. Una altra versió més recent, defensada per J. Rosales i admesa per Fermín Miranda-García, defensa que els gots eren d'origen bàltic
- Revolució Francesa
- La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat
- Primera Guerra Mundial
- La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia), de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria. Després de la declaració de guerra d'Àustria a Sèrbia el 28 de juliol, la majoria d
- Diada de Sant Jordi
- La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana i també, a través del blat, l'esforç de tot un poble. És el dia dels enamorats, i per això des del segle xv és costum regalar una rosa vermella «com la sang del drac» a l'estimada. A la dècada de 1930 s'hi afegeix el costum de regalar un llibre al noi, amb motiu del dia del llibre
- Reis Catòlics
- Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França. De llavors ençà, el títol de rei Catòlic fou patrimonial i hereditari dels reis de Castella ; tot i així, la historiografia espanyola insisteix a aplicar-lo en exclusiva a Ferran i a Isabel
- Aksha
- Aksha fou un llogaret de Núbia, 5 km al nord de Serra, proper a l'antiga Buhen, a la riba oest del Nil, on els antics egipcis van construir un temple
- Vènets (gals)
- Els vènets foren un poble celta esmentat per Cèsar, qui anomena al seu territori com Venetia. Els vènets vivien a la costa de Bretanya, aleshores Armòrica, i tenien per veïns al sud els namnetes o nannets, a l'est als rèdons, i al nord als osismes, que ocupaven la part més occidental de Bretanya. Estrabó els situa erròniament a la Gàl·lia Belga i els fa ancestres dels vènets de la mar Adriàtica. La seva capital fou Dariorigum, més tard anomenada Veneti, i avui dia Gwened