2021 Top Ten of Conflict for Nature

Efecte d'hivernacle: L'efecte d'hivernacle és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta. El nom d'efecte d'hivernacle s'utilitza perquè, d'acord amb una descripció simple, els hivernacles s'escalfen d'una manera semblant. L'efecte d'hivernacle es dóna a la Terra i es produeix de forma similar a Venus, Mart i probablement a d'altres planetes amb atmosferes
Canvi climàtic
Marie Curie: Maria Skłodowska-Curie, més coneguda com a Marie Curie o Madame Curie va ser una física i química polonesa, pionera de l'estudi de les radiacions. Va compartir amb Pierre Curie —el seu espòs— una meitat del Premi Nobel de Física de 1903 —l'altra meitat vaser per a Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat. L'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química per l'aïllament del radi pur. Va ser la primera a emprar el terme radioactivitat
Aigua: L'aigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química , els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà. És el constituent majoritari de la pluja, els mars, els llacs, els rius… L'aigua té una elevada capacitat per a dissoldre substàncies i rarament es troba com a substància pura sinó essent part d'alguna mescla. A la natura tota l'aigua es troba barrejada amb altres substàncies. L'aigua pura es pot obtenir en el
Cavall: El cavall és un mamífer ungulat de la família dels èquids. El cavall ha evolucionat al llarg dels últims 45-55 milions d'anys des de l'eohip, una petita criatura amb diversos dits, fins a convertir-se en l'animal de grans dimensions i dotat d'un únic dit d'avui en dia. Els éssers humans començaren a domesticar els cavalls cap al 4000 aC i es creu que la seva domesticació ja era estesa el 3000 aC. Malgrat que la majoria de cavalls d'avui en dia estan domesticats, encara hi ha poblacions
Gat: El gat o moix és un petit mamífer carnívor domèstic. Es tracta de l'única espècie domesticada de la família dels fèlids i sovint és conegut com a gat domèstic per distingir-lo dels gats salvatges. Els gats poden ser casolans, de granja o ferals; aquests últims viuen en llibertat i eviten el contacte amb els humans. Els éssers humans tenen gats com a animals de companyia i per mantenir a ratlla els rosegadors i altres plagues. N'hi ha unes 60 races reconegudes per diversos registres
Virus: Un virus és un agent infecciós submicroscòpic que només es pot replicar a l'interior de les cèl·lules d'un organisme hoste. Els virus infecten tota mena d'éssers vius, des dels animals i les plantes fins als microorganismes, incloent-hi els bacteris i els arqueobacteris. Des de l'article del 1892 de Dimitri Ivanovski que donava compte d'un patogen no bacterià que infectava les plantes del tabac, seguit pel descobriment del virus del mosaic del tabac per Martinus Beijerinck el 1898, s'han descrit
Sol: El Sol és un estel situat al centre del sistema solar. Es tracta d'una esfera gairebé perfecta de plasma calent portada a la incandescència per les reaccions de fusió nuclear que es produeixen al seu nucli i que radia energia majoritàriament en forma de llum visible i radiació infraroja. És amb molta diferència la font d'energia més important per a la vida a la Terra. Té un diàmetre d'aproximadament 1,39 milions de quilòmetres, xifra que equival a uns 109 diàmetres terrestres, i una massa
Terra: La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida. Un 29% de la seva superfície és coberta per terra en forma de continents i illes i un 71% per aigua, la major part de la qual es troba als mars i els oceans, que formen la hidrosfera conjuntament amb els llacs, els rius i altres masses d'aigua dolça. Gran part de les regions polars està coberta de gel. La capa exterior de la Terra es divideix en nombroses plaques tectòniques
Lluna: La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna. Té aproximadament una quarta part del diàmetre de la Terra, magnitud comparable a l'amplada del continent australià. És el cinquè satèl·lit més gros del sistema solar, amb una mida que supera la de qualsevol planeta nan conegut, així com el satèl·lit més gros en proporció al seu planeta. La Lluna és un objecte de massa planetària que formà un cos rocós ben diferenciat