2021 Top Ten of Polemic for Nature

Pressió atmosfèrica
La pressió atmosfèrica és la pressió que exerceix l'atmosfera terrestre sobre la Terra a causa del pes de l'aire sobre la superfície de contacte amb ell. La pressió atmosfèrica afecta totes les superfícies que estan en contacte amb l'aire, independentment de la seva posició. La major part dels éssers humans no notem la pressió atmosfèrica perquè la nostra pressió interna és gairebé igual que l'exterior
Cèl·lula animal
Una cèl·lula animal és un tipus de cèl·lula què es compon amb molts teixits en els animals. La cèl·lula animal es diferencia d'altres eucariotes, principalment de les cèl·lules vegetals, en que manca de paret cel·lular i de cloroplasts, i que posseeix vacúols més petits. A causa de l'absència d'una paret cel·lular rígida, les cèl·lules animals poden adoptar una gran varietat de formes, i fins i tot una cèl·lula fagocitària pot encerclar i engolir altres estructures. Està dividida en
Estació meteorològica
Una estació meteorològica és una instal·lació destinada a mesurar i registrar regularment diverses variables meteorològiques. Aquestes dades s'utilitzen tant per a l'elaboració de prediccions meteorològiques a partir de models numèrics com per a estudis climàtics. A Catalunya hi ha 173 estacions
Teixit (biologia)
En biologia, el teixit és un grau d'organització entre la cèl·lula i l'òrgan, els diferents tipus de teixits es caracteritzen pel fet de presentar uns tipus de cèl·lules determinats i una localització concreta en una mateixa espècie. A més, gran part d'organismes d'un mateix regne presenten teixits semblants, que es poden agrupar fàcilment en unes varietats que es repeteixen. La ciència que els estudia s'anomena histologia
Efecte d'hivernacle
L'efecte d'hivernacle és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta. El nom d'efecte d'hivernacle s'utilitza perquè, d'acord amb una descripció simple, els hivernacles s'escalfen d'una manera semblant. L'efecte d'hivernacle es dóna a la Terra i es produeix de forma similar a Venus, Mart i probablement a d'altres planetes amb atmosferes
Llautó
El llautó és un aliatge de coure i zinc. Quan té un origen natural és considerat un mineral de la classe dels elements natius, també conegut com a α-llautó
Eix de la Terra
L'eix de la Terra és la línia imaginària que passa pels pols i sobre el qual el planeta gira una vegada cada 23 hores i 56 minuts aproximadament. Aquest eix no és perpendicular respecte al pla de l'eclíptica sinó que es troba inclinat, formant un angle de 66° 30′ o, el que és el mateix, 23° 30′ respecte a la normal
Moneres
Les moneres són un regne biològic actualment en desús que comprenia la majoria dels éssers vius amb una estructura cel·lular procariòtica. A causa d'això aquest regne rep de vegades el nom de Prokaryotae. Abans de la seva creació, se'ls tractava com dues divisions diferenciades de les plantes: els Schizomycetes o bacteris, considerats fongs, i els cianofitins, algues blaves. Ara se sap que aquestes darreres són un grup dins els bacteris, anomenat cianobacteris, i es coneix que no estan properament
Tacte
El sentit del tacte o sentit tàctil permet percebre qualitats dels objectes i medis com la pressió, temperatura, textura, duresa, etc. Aquest sentit es troba principalment en la pell, en la qual es troben diferents classes de receptors que s'encarreguen de transformar els distints tipus d'estímuls de l'exterior en informació susceptible de ser interpretada pel cervell. Els principals receptors són els corpuscles del tacte com ara els corpuscles o Discs de Merkel. Per exemple, els Corpuscles de Ruffini
Reducció
La reducció és un procés electroquímic pel qual un àtom o ió guanya un o més electrons, tot disminuint el seu estat d'oxidació. Tanmateix, en química orgànica, hi ha moltes reaccions a les quals no ni ha cap guany d'electrons que són considerades reduccions, el que hi ha és una reorganització dels electrons dins les molècules, en seria un exemple la hidrogenòlisi d’un derivat hidrogenat. En tot procés de reducció hi intervé un actor que guanya electrons i un altre que els cedeix, és a