2022 Top Ten of Polemic for Religion

Thot: En la mitologia egípcia, Thot és el déu de la saviesa, representat com un ibis o un babuí. Segons la mitologia és l'inventor del calendari de 365 dies, de l'escriptura jeroglífica i del llenguatge. Encarnació de la intel·ligència i de la paraula, coneix les fórmules màgiques a les quals no s'hi poden resistir els déus. Era el patró dels escribes. Era fill o bé de Ra o de Seth. Era un company d'Astennu qui a voltes era el mateix Thoth. La seva esposa era Seshat
Els dotze treballs d'Hèracles: Els dotze treballs d'Hèracles foren la penitència que hagué de pagar l'heroi per ser perdonat per l'assassinat dels seus fills en un atac de bogeria induït per la deessa Hera. Hèracles va haver de posar-se sota les ordres del rei Euristeu de Micenes, el qual li va ordenar tasques aparentment impossibles d'assolir
Horus: A la mitologia egípcia Horus era una de les divinitats més significatives. Horus era el déu del cel. Com molts déus, la natura de què era i les llegendes canviaven amb el temps. Horus era una barreja d'altres divinitats, totes elles relacionades amb el sol, amb la prerrogativa reial i el cel. Era com una família de divinitats relacionades unificada en un ésser; una mica semblant al Déu cristià que té tres parts
Judaisme: El judaisme és la religió del poble jueu. És la més antiga de les tres religions monoteistes majoritàries i una de les tradicions religioses més antigues que encara es practiquen. La majoria dels dogmes i la història del judaisme són el fonament del cristianisme, i l'origen de l'islam hi està vinculat teològicament per mitjà del personatge d'Abraham. Fins a la creació d'Israel com a estat, després de la Segona Guerra Mundial, no hi havia cap estat al món on el judaisme fos religió oficial
Convent de Santa Clara de Dubrovnik: El Convent de Santa Clara de Dubrovnik és una edificació religiosa de la ciutat vella (Grad) de Dubrovnik (Croàcia) que fou construïda al segle xiii. Es troba a l'entrar a la dreta per la porta de Pile. Té enfront de la font d'Onofre, del segle xv. Té un magnífic pati interior
Hefest: En la mitologia grega, Hefest és fill de Zeus i d'Hera. És el déu del foc, equivalent a Vulcà en la mitologia romana. Hefest és representat com un home lleig, suat, amb la barba nuada, el pit descobert, sempre treballant en la farga. Zeus el va nomenar 'déu del foc i de la tekne', la intel·ligència manual. Hefest tenia un temple a Atenes, al costat de l'àgora, el Teseion, i un altar propi a l'Erecteion
Pare de l'Església: Els Pares de l'Església són un grup d'escriptors i bisbes, dels primers segles del cristianisme, considerats com fonament de la fe i de l'ortodòxia en l'Església. La importància d'aquest grup d'escriptors radica en la seva doctrina en conjunt. Són els punts en comú entre ells els que es prenen en consideració. Les seves ensenyances tingueren gran pes en el pensament i la teologia cristiana segons la seva interpretació de la Bíblia, la incorporació de la Tradició i la consolidació de la
Quatre Evangelistes: Els Evangelistes o també Els Quatre Evangelistes, són els autors respectius dels evangelis
Cristianisme: El cristianisme és una religió abrahàmica monoteista basada en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret segons es presenta al Nou Testament. Els adherents d'aquesta fe, coneguts com a «cristians» —del grec 'Χριστιανός, khristianós— creuen que Jesús és el Messies profetitzat al Tanakh
Epimeteu (mitologia): Epimeteu va ser, segons la mitologia grega, un tità, un dels quatre fills de Jàpet i de Clímene. Els seus germans són Atlas, Meneci i Prometeu. Epimeteu i Prometeu formen una parella d'oposats, i l'un és l'antítesi de l'altre. El nom d'Epimeteu significa ""el que reflexiona després", el que actua precipitadament, i el de Prometeu "el que reflexiona abans", el que preveu les coses